Opinió

 

<82/169>

Vicent Partal

19.09.2014

Sap greu, Escòcia. És l’hora de Catalunya

Finalment no hi ha hagut el miracle escocès. El resultat del referèndum no és pas cap mal resultat, comparat amb el que anunciaven les enquestes ara fa poques setmanes, però és cert que la passió d'aquests darrers dies de campanya havia fet pensar que tot era possible. 


No ho ha estat pas. Tanmateix, ni el Regne Unit ni Europa no seran mai més com eren. La perspectiva de la independència d'una part de la Unió s'ha fet real i tangible, i tant Londres com Brussel·les han entès que no es podia ajornar un debat que el govern espanyol pretén fer veure que és inexistent. Els escocesos han fet el primer pas, un pas que, malauradament per a ells, no han pogut completar en aquesta avinentesa, però que la història sempre servarà com l'inici d'una nova era política: la del debat democràtic sobre les fronteres.


I aquesta nova era avui mateix té continuïtat al Principat. Aquesta vesprada, el Parlament de Catalunya oficialitzarà l'aprovació de la llei de consultes i marcarà el punt d'eixida cap a la consulta del 9 de novembre. No haurà passat ni un dia, doncs, entre la resolució del referèndum escocès i l'anunci del referèndum català. Les diferències entre l'un cas i l'altre són tan òbvies que no cal ni remarcar-les. Però alerta: ho són en bé i en mal.


En mal, perquè l'actitud del govern espanyol és lamentable --i segurament en aquest sentit el no escocès és una bona notícia per a nosaltres, car se'n derivarà més pressió per a resoldre el conflicte català. Però també en bé, perquè tots som conscients que ací la victòria del sí-sí és molt més que una hipòtesi, és gairebé una certesa.


Des dels Països Catalans, doncs, una abraçada als amics d'Escòcia. Avui mateix us prenem el relleu, conscients de la responsabilitat que assumim. I segurs que, guanyant, us farem guanyar també d'alguna manera a vosaltres.

Mail Obert