Opinió
-
El meu país
Vicent Partal
18.04.2011
-
A València, dissabte
Vicent Partal
15.04.2011
-
I si CiU va llegir malament el resultat?
Vicent Partal
14.04.2011
-
Duran pilota el Dragon Khan
Vicent Partal
12.04.2011
-
Vuitanta anys després
Vicent Partal
11.04.2011
-
Voteu sí
Vicent Partal
08.04.2011
-
Fracàs
Vicent Partal
07.04.2011
-
Alerta amb Bèlgica
Vicent Partal
06.04.2011
-
L'absurd primer judici del cas Gürtel
Vicent Partal
05.04.2011
-
Ho paguen els socialistes...
Vicent Partal
04.04.2011
-
Indigneu-vos. Organitzem-nos. No paguem.
Vicent Partal
01.04.2011
-
Quina barra
Vicent Partal
31.03.2011
-
Us esperem, president
Vicent Partal
30.03.2011
Vicent Partal
02.01.2013
Aquesta gent que fa millor el país on viu
El doctor Moisès Broggi va ser una gran persona. Ho va ser de cap a cap d'una fecunda i llarga vida on va representar perfectament la manera de ser d'aquest país. Va ser un home excel·lent en la seua professió i, ensems, una persona discreta fins que ja no li fou possible de ser-ho. Un home compromès amb la república de jove, resistent durant el franquisme, crític en la transició i independentista. Una persona que representa la història del país de llarg a llarg del segle. Un personatge que, simplement, ens ha fet millors a tots.
La participació en això que s'ha anomenat el ‘senat independentista' el va fer aparèixer a la primera plana de la política. Era admirable de veure'ls amb aquella força i en aquella edat. El recorde en actes públics, a la manifestació convocada per Òmnium... El seu pas i el dels seus companys aixecaven onades de respecte i admiració sincera. Molts ens sentíem confortats de veure com aquella gent que havia viscut tant i tant creia tant en el futur.
Però aquesta notorietat darrera, que la circumstància de l’edat va fer més vistent, no ha d'amagar la complexitat humana del personatge, ans al contrari. El doctor Broggi va ser una eminència científica, capaç d'operar encara a vuitanta anys, però alhora capaç de criticar la despersonalització de la medicina actual i reclamar la figura encara del 'metge amic'. I de la seua professionalitat va fer un compromís personal sempre. Fent de metge per als brigadistes internacionals que havien acudit de tot el món a defensar-nos. Va fundar el primer servei d'urgència d'un hospital, per atendre els malalts nit i dia. Va insistir en el paper de la deontologia mèdica i la bioètica fins a l'extenuació. I es va comprometre en totes les causes justes. Fou especialment rellevant el seu paper de fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el premi Nobel de la pau l'any 1985.
I es va posar al capdavant de l'independentisme. I, bo i posant-s’hi, ens va legitimar encara més. Perquè abraçava l'independentisme un home generós, sense cap taca, a qui ningú no podia negar dècades de feina i de lluita per a millorar tota la societat, sense distincions ni matisos. I fou així com la seua generositat va fer més gran, més honorable, l'independentisme.
Perquè ell era gran i honorable. Perquè representava a la perfecció aquest petit país que tenim. Perquè era tot un honor ser al seu costat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015