Aquest somriure que se'ns ha dibuixat a la cara...

Fa dies que ho observe: tothom somriu. Veig molta gent amb la cara alegre, contenta. Capte molts somriures sorprenents enmig de la pitjor de les crisis que hem viscut mai. Som a l'Europa trencada i desfeta i tanmateix somriem. Molt.

No crec que siga l'únic que ha observat aquest fenomen. La gent ho comenta. La il·lusió pels fets d'avui, la il·lusió perquè això siga, com a molt, cosa de mesos; la il·lusió de resoldre aquest malviure que ens masegava --que ens masegava fins abans del somriure.

Perquè des del moment que algú somriu --ho torne a dir: enmig de la pitjor de les crisis que hem conegut-- és que confia. Que confia que ho tenim a tocar i que ho aconseguirem. Una confiança que, ben cert, no esbandeix pas els mals ni arregla les injustícies, però que, tanmateix, obre un enorme horitzó positiu a la nostra vida.

Aquest somriure, aquesta alegria, el goig que veig en la cara de tanta i tanta gent, em sembla l'indici més clar que avui, en aquestes hores, vivim un moment únic, la història amb majúscules. Gaudim-ne, doncs, sense pudor ni prudència, que ens ho hem ben guanyat tots plegats.

I que visca la república catalana...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Som a l'Europa trencada i desfeta i tanmateix somriem.