La anormalitat espanyola

El PP i el PSOE s'han decidit a canviar, tots solets, la fins ara sacrosanta i intocable constitució espanyola, sense referèndum, sense atendre les opinions i reivindicacions dels altres partits i, cosa més greu, sense atendre ni tan sols l'opinió d'algunes de les comunitats autònomes, que en definitiva són un dels pilars constitucionals de l'estat. A mi, tant me fa; d'Espanya, no n'espere res. Però un cop d'ull al món, per veure com es canvien les constitucions, fa veure com n'és, d'absurda i ridícula, aquesta reforma.

Vejam si ens entenem: és cert que canviar la constitució no és poca cosa. Són les regles bàsiques de la convivència i, tocar-les, demana sempre un grau molt alt d'acord. Però els espanyols en això són ben graciosos i peculiars. De primer fan de la constitució un text intocable, cosa que no passa enlloc, si hi ha democràcia. Durant dècades aquells a qui no ens agrada ens hem hagut d'empassar que era com una mena de text sagrat que no admetia cap canvi, sota cap concepte i passàs què passàs. Absurd. Encara més quan veus que, de sobte, en ple estiu, es posen d'acord PP i PSOE ('tanto monta monta tanto') i decideixen que la constitució es pot reformar ara, a tota pressa, sense necessitat que hi haja consens amb la resta de partits o institucions de l'estat i sense consultar la població.

Fem comparances. A Dinamarca, per exemple, si la constitució s'esmena, després de l'aprovació del canvi pel parlament, cal convocar eleccions i que el nou parlament ratifique el text aprovat, que és sotmès després a referèndum --i és obligatori que hi vote un mínim dels quaranta per cent del cens.

A Bèlgica el parlament sempre pot declarar que un article de la constitució és objecte de revisió, però no el pot reformar. Per reformar la constitució abans cal fer eleccions, obligatòriament; i és el nou parlament que farà, si de cas, la reforma. I els partits són tinguts a explicar durant la campanya quina posició prenen sobre la reforma.

A Austràlia la reforma de la constitució no solament ha de ser aprovada en referèndum per la majoria de la població nacional, sinó que tots els estats federals l'han d'aprovar també, simultàniament, en sengles referèndums locals. I si la reforma afecta clarament un estat federal es pot establir una majoria necessària especial, només per a aquell estat, perquè es considere aprovada.

Aquest paper preeminent atorgat a les entitats substatals és molt habitual, de fet. Per exemple, als Estats Units cap canvi de la constitució no entra en vigor fins que no l'han aprovat, si més no, el setanta per cent dels estats que formen la federació (de fet hi ha dues esmenes aprovades pel congrés que mai no han entrat, per això, en vigor). I al Canadà, si una província no aprova una esmena que l'afecta, la constitució no entra en vigor encara que la majoria de la federació, la resta de les províncies, l'haja votada favorablement.

Als països normals, doncs, la constitució ni és intocable ni es reforma en un pim-pam-pum i sense acord. He dit en un país normal...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Als països normals, doncs, la constitució ni és intocable ni es reforma en un pim-pam-pum i sense acord.