Opinió
-
El meu país
Vicent Partal
18.04.2011
-
A València, dissabte
Vicent Partal
15.04.2011
-
I si CiU va llegir malament el resultat?
Vicent Partal
14.04.2011
-
Duran pilota el Dragon Khan
Vicent Partal
12.04.2011
-
Vuitanta anys després
Vicent Partal
11.04.2011
-
Voteu sí
Vicent Partal
08.04.2011
-
Fracàs
Vicent Partal
07.04.2011
-
Alerta amb Bèlgica
Vicent Partal
06.04.2011
-
L'absurd primer judici del cas Gürtel
Vicent Partal
05.04.2011
-
Ho paguen els socialistes...
Vicent Partal
04.04.2011
-
Indigneu-vos. Organitzem-nos. No paguem.
Vicent Partal
01.04.2011
-
Quina barra
Vicent Partal
31.03.2011
-
Us esperem, president
Vicent Partal
30.03.2011
Vicent Partal
23.06.2011
Un dia (i una nit) de tots
És senzill i passa a tot arreu. De tant en tant, un dia, o una nit, tota una comunitat humana decideix de regalar-se unes poques hores de descans, de festa, de disbauxa. Ho fem sense pensar-hi, però, fent-ho, ens reconeixem part d'un tot. D'aquell tot, en el nostre cas, que a les mateixes hores balla i canta, bota fogueres o fica els peus dins la mar.
La nit de Sant Joan és tan plena de convocatòries que resulta difícil de defugir-la. El foc que crema des de dalt del Pirineu, allà on vam néixer, fins a la ratlla mateix del sud més meridional, on arribàrem fa segles. L'aigua que mulla els peus de desenes de milers de persones, de llarg a llarg de quilòmetres i quilòmetres de mar que ens han definit durant tota la història. Els cavalls que senyoregen Ciutadella. I la coca que endolceix la nit.
Si en tot l'any hi ha unes quantes hores que la gran majoria dels qui estem en aquest país fem tots una sola cosa és avui, anit. Això és tan evident que, si no fóra per les moltes mancances que hem hagut de suportar durant tants i tants anys, segurament que no caldria ni reivindicar-ho. Per Sant Joan el país es reivindica sol: en l'alegria durant unes quantes hores, en la rebuda de l'estiu, en les ganes de celebrar-nos junts.
PD. Reivindiquem-nos una miqueta, nogensmenys. Us convide a enviar amb VilaWeb la flama virtual del Canigó com un regal a la vostra gent i també a mullar-vos en la platja virtual de la Malva-rosa mentre formuleu un desig per a l'any que reprèn. Que el país de tots es faça visible també en aquesta pàtria virtual que és internet.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015