Europa, passos enrere

Fa por el cinisme amb què Sarkozy i Berlusconi van despatxar ahir la seua proposta de 'reconsiderar' els acords de Schengen, acords que consagren la lliure circulació dins la Unió Europea. Que França i Itàlia pensen a restringir aquesta llibertat ens torna sobtadament al temps en què hi havia qui es pensava que era possible de fer una Europa de les mercaderies sense les persones. L'excusa, com tantes vegades, els àrabs...

Els incidents a l'estació lígur de Ventimiglia del cap de setmana han inquietat molts europeus. França ha volgut aturar els trens italians perquè hi anaven refugiats àrabs de Tunísia i de Líbia que no volia que entrassen en el seu territori. Això va contra els acords de Schengen i no s'hi val a propugnar una mena de doble norma indecent, segons la qual els ciutadans europeus podrien circular per on volguessen, però els altres, no. L'espai europeu obert va ser concebut per a tothom, ras i curt.

Però, independentment de si afecta els immigrants, qüestionar Schengen és un pas més en l'estratègia d'afeblir el projecte europeu nascut del Tractat de Maastricht, el projecte que entenia, i encara entén, que la Unió Europea no és tan solament, ni principalment, un objectiu econòmic.
Molts estats, gairebé tots, proven de fer passos enrere per poder-se reforçar, temorosos de l'afebliment del seu poder en aquestes tres darreres dècades de construcció europea. Però avui ja és ociós de recordar que els interessos dels estats no coincideixen necessàriament amb els de la gent.

(I avui, per cert, és un bon dia per a recordar que va costar vint-i-sis anys fer desaparèixer, amb la convenció signada i tot, la barrera entre la Jonquera i el Portús.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui ja és ociós de recordar que els interessos dels estats no coincideixen necessàriament amb els de la gent.