Opinió
-
El meu país
Vicent Partal
18.04.2011
-
A València, dissabte
Vicent Partal
15.04.2011
-
I si CiU va llegir malament el resultat?
Vicent Partal
14.04.2011
-
Duran pilota el Dragon Khan
Vicent Partal
12.04.2011
-
Vuitanta anys després
Vicent Partal
11.04.2011
-
Voteu sí
Vicent Partal
08.04.2011
-
Fracàs
Vicent Partal
07.04.2011
-
Alerta amb Bèlgica
Vicent Partal
06.04.2011
-
L'absurd primer judici del cas Gürtel
Vicent Partal
05.04.2011
-
Ho paguen els socialistes...
Vicent Partal
04.04.2011
-
Indigneu-vos. Organitzem-nos. No paguem.
Vicent Partal
01.04.2011
-
Quina barra
Vicent Partal
31.03.2011
-
Us esperem, president
Vicent Partal
30.03.2011
Vicent Partal
21.12.2009
A la manera d'en Pep
Quan un país necessita dirigents, no sempre els troba en el camp de la política. Sovint apareixen en el de la cultura, de l'economia, de l'esport. I nosaltres en tenim un d'impagable, que es diu Pep Guardiola. Més enllà del futbol, en Pep és un exemple clar de com hauríem de comportar-nos també com a país. Tenim sort, doncs.
La victòria al mundial de clubs ha culminat una temporada que no solament ha fet d'aquest Barça el millor de la història, sinó que també ha fet d'aquest Barça, i sense discussió, el millor equip del món.
Tots som conscients que això que ha fet no té res de senzill i que és probablement irrepetible. Però el secret de l'èxit, és públic: humilitat, pensar més en el col·lectiu que no pas en les individualitats, ambició, estil, elegància, creativitat, consciència de les arrels i no pensar mai en el contrari.
Aquesta darrer punt és particularment interessant. El Barça de Guardiola no canvia d'idea segons amb qui jugue, ni es preocupa gaire de com jugaran els rivals. Es preocupa, i amb quina intensitat!, de si mateix. Quantes vegades hem sentit Guardiola dient: nosaltres a jugar a la nostra, i el rival que jugue com vulga...
I és això que hem començat a fer amb els referèndums. Ells que juguen el partit que vulguen. Que estripen l'estatut, que ens amenacen amb totes les calamitats, que ens envien la Falange o que bramen. Nosaltres, a fer el nostre joc, a jugar el nostre partit amb ambició i amb paciència, amb creativitat i elegància, conscients d'on venim i fent passar, per favor, la col·lectivitat al davant de les individualitats.
Jugant a la manera d'en Pep, ja ho hem vist amb el meravellós futbol del Barça, la victòria no és segura, però sempre és molt més que probable i mereix el respecte i l'admiració de tot el món.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015