Opinió

 

<82/169>

Vicent Partal

18.12.2009

El Marroc com Rússia

Europa no s'atreveix a plantar cara a Rússia i, en nom de l'estabilitat, accepta totes les violacions imaginables dels drets humans. Ara sembla que amb el Marroc fa igual, amb un agreujant: els marroquins d'ací poden fer de guàrdia de corps.

Ja fa temps que és una evidència que la Unió Europea no es preocupa ni es preocuparà gaire per les llibertats de Rússia. El pes de la canonada de gas ofega tota ètica i el volum del mercat eclipsa les bones paraules. És un debat que, a nosaltres, ens toca un poc de lluny, però que a l'Europa ex-soviètica fa saltar la gent de polleguera.

Doncs bé, ara l'exemple sembla que es trasllada al sud. Europa russifica la relació amb el Marroc, un país també estratègic, com Rússia, i gens democràtic, com Rússia.

Ho vam viure ahir amb el cas Haidar, quan el parlament europeu es va menjar una resolució de condemna del regne del Marroc. Ho hem vist més de prop en el paperot fet pel govern espanyol i la seua ridícula apel·lació a 'l'interès comú'. Ho hem vist en el silenci sepulcral de la majoria dels nostres polítics, segurament preocupats per les conseqüències que el suport a aquella dona que els marroquins anomenen 'separatista' podria tenir en alguns dels nostres barris.

El fet és preocupant. Bàsicament perquè el Marroc no és una democràcia i, per tant, no hi ha possibilitat de mantenir un diàleg franc i real sobre tot plegat. Quan, fa uns quants dies, un grup de gent es manifestava a Lleida amb banderes saharianes va ser increpat i agredit per un grup de marroquins d'origen que reivindicaven la pertinença del territori de la República Àrab Sahariana Democràtica al regne del Marroc. En aquest país, amic del poble saharià des de fa dècades, la novetat del piquet alauita resulta colpidora. Especialment perquè sabem que no són manifestacions espontànies i que l'important aparell consular del rei mou els fils amb una facilitat que espanta.

A vegades els mou en favor dels uns i a vegades en favor dels altres, però sempre, i no és casualitat, contra nosaltres. Expliquen que el consolat marroquí de Barcelona, a instàncies del PSC, va acaçar els col·lectius marroquins que donaven suport al referèndum per la independència, a través dels imams principalment. Per exemple.

Mail Obert