La revàlida de CiU

El resultat electoral de CiU és històric i té lectures molt considerables. Perquè els electors del Principat han validat l'aposta de CiU pel concert econòmic, han validat la criticada política de retallades del govern Mas i han validat Duran i Lleida. Una triple revàlida de molt de pes en els mesos que vénen.

CiU no havia guanyat mai les eleccions espanyoles a Catalunya. I mentre durava la campanya, si ens cenyim a les enquestes, semblava clar que el guanyador de sempre, el PSC, ho continuaria essent. O fins i tot que el PP podia passar al davant dels nacionalistes. Ni una sola enquesta no va indicar la victòria tan clara que ha aconseguit CiU ni els dos fets paral·lels que l'acompanyen: l'enfonsada claríssima del PSC i l'augment molt limitat del vot al PP. Són dades significatives, totes tres, del futur que va començar ahir.

En primer lloc perquè Artur Mas podrà governar molt més tranquil. És evident que fent com ha ha fet fins ara el president de la Generalitat podrà replicar a les crítiques que la població l'entén. Cosa que, deixant de banda les referències inevitables a l'abstenció i tot plegat, és simplement certa. Si més no, hauríem de convenir que el seu electorat no solament no l'ha castigat, sinó que l'ha premiat, i això malgrat una campanya duríssima, amb vídeo de morts inclòs.

I també n'ix reforçada l'aposta pel concert econòmic (o com n'acaben dient): de fet, em costa d'imaginar una altra hipòtesi de resultat que reforce més la proposta de CiU que no aquesta. Una cosa ben diferent és què passarà a partir d'ara, atès que el PP ja es va afanyar ahir a dir que ni pensar-hi. Però ningú no discutirà que Duran pot demostrar a Madrid que el Principat té un vot diferent que el govern espanyol faria mal fet de desestimar, i que la clau negociadora de qui ha guanyat és el pacte fiscal. També hi pot explicar que el PP ha fet molt curt i que, ni en la més favorable de les situacions imaginables, no fa forat a Catalunya. O fins i tot, i segons com, té la possibilitat de recordar que els seus cridaven 'independència' d'una manera contundent per celebrar la victòria, i això davant d'ell, que no és precisament un independentista.

Ara, la pregunta del milió és què passarà, si Rajoy no escolta raons i manté el mur ben alt. I ací sí que els crits de la nit electoral són significatius, i jo no els reduiria a la simple categoria d'anècdota. Duran ix reforçat, molt reforçat, de les eleccions, però una de les grans incògnites dels mesos que vénen és com conjugarà la seua posició amb la radicalització nacional del seu propi partit, desacomplexat, si més no, a l'hora d'expressar-se independentista. I la pregunta esdevé especialment significativa si, com afirmava en el debat d'ahir Milian Mestre, Rajoy, que no ha fet la feina d'establir ponts amb CiU, s'equivocara respecte de CiU.

Ens vénen de cara, doncs, uns mesos apassionants.



RECTIFICACIÓ: L'enquesta del CEO sí que registrava l'èxit de CiU

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ningú no discutirà que Duran pot demostrar a Madrid que el Principat té un vot diferent que el govern espanyol faria mal fet de desestimar.