Llenya al BBVA

Ahir el BBVA va anunciar els seus plans a Catalunya després d'haver adquirit Caixa Catalunya fa poc. Resum ràpid: tancarà 285 oficines i acomiadarà 1.700 treballadors. Sobre un total conjunt, ara mateix, de 1.300 oficines i 8.000 treballadors. O siga, que despatxarà, sense cap vergonya, el 20% de la plantilla.

En contrast, explicat en la mateixa conferència de premsa, enguany el BBVA ha guanyat 1.536 milions d'euros, benefici net, cosa que equival a un 146% més de beneficis que no l'any passat. Compareu-ho: mentre el BBVA guanya un 146% més acomiada impunement el 20% dels treballadors.

Tot això, i ací hi ha el quid, després d'haver adquirit Catalunya Caixa amb un milió i mig de clients que només li han costat sis-cents milions d'euros. Un gran negoci que ha estat possible perquè prèviament els ciutadans, amb els nostres imposts, vam rescatar el banc amb una xifra que encara no s'ha tancat, però que podria arribar a superar, sumant-ho tot, els 20.000 milions d'euros.

Ho tornaré a resumir, mirant de contenir la ira. Nosaltres posem 20.000 milions d'euros, que llancem al fem, perquè el BBVA, pagant-ne 600, es quede Catalunya Caixa, que té un volum d'actius de 60.000 milions d'euros. Se la queda, fins i tot, per menys diners dels que val el simple patrimoni net de 'la Caixa' (valorat en 2.630 milions) i augmentant de 1.500 milions d'euros el capital total del BBVA. Resultat: el BBVA creix a Catalunya, es consolida a Espanya i encara es permet el luxe de tancar oficines i acomiadar el 20% dels treballadors implicats. 

Ja ho sé, que nosaltres no podem fer-hi res. Però hi ha ningú que em sàpiga dir com és que ho consentim, tot això? Quin sentit té rescatar Catalunya Caixa per acabar així? Tan imbècils som? 

…Ah!, i a sobre hem d'aguantar un anunci exasperant en què el BBVA usa els castellers per dir-nos que ara farem pinya. Que farem pinya? Llenya, caldria. Molta llenya.

L'opinió dels subscriptors

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Kenneth Marsol

Si que podem fer. De moment demà tancaré un compte. Estic fart de comisions i prepotencia.

Just Cortés

Ara que parlem de mesura, i a tall, precisament, de la manca de resposta ciutadana, cívica, social, davant d'aquestes contínues mostres d'abús corporativista del holding politico-econòmic estatal, digui's rescat bancari, digui's black cards, digui's sobres i diner negre, en una paraula, tants afers de corrupció i tripijocs amb el diner públic, em pregunto: no són aquestes les conseqüències del nostre silenci mesell, de la nostra ira puntual sense concreció pràctica i activa?

Ben sovint em pregunto què se n'ha fet de l'esperit combatiu dels nostres rebesavis. I és que per molt menys, al segle XIX, per exemple, haurien aixecat barricades i cremat unes quantes institucions. I això que aleshores els capitosts de torn les revoltes ciutadanes, les reprimien a sang i foc. Diuen que el franquisme no tenia ideologia i no va deixar empremta; però jo penso tot el contrari: va anorrear en els gens dels catalans la capacitat de revolta col·lectiva en defensa de la res publica.  I ací i així estem.

Joan Rubiralta

El que no acabo d'entendre és com pot ser que Catalunya Caixa no se les quedés "la Caixa" o el Banc de Sabadell. És que no podien pagar 600 milions o és que ja estan d'acord amb els desmantellament de les caixes catalanes per part d'Espanya? L'actitud d'aquestes dues entitats diguem-ne catalanes que mantenen actualment, pot resultar complicada quan tinguem la republica perquè caldrà veure quina actuació tindran respecte al procés tenint però en compte que la majoria de clients són catalans. És per això, que entre les estructures d'estat que s'hauran de crear, una de les més importants hauria de ser la del Banc Central Català, per tal de donar una alternativa als estalviadors d'aquí conscients nacionalment, tarannà que a aquestes dues entitats els hi manca. Amb tot, si veuen que fent el que fan perden clients, segurament que canviaran d'actitud.

Salvador Rofes

Aquesta reordenació estava cantada. Quan els del BBVA es varen quedar UNIM ja van haver de tancar oficines. Què es podia esperar quan els hi van adjudicar Catalunya Caixa? Qué passa quan en un poble coincidien o coincideixen una de BBVA, una de UNIM i una de Caixa Catalunya? Algú pensaven que tancarien oficines de la casa mare?

Però a quin banc posem els nostres diners? Si es un banc ètic tipus Triodos està molt be per guardar-hi un estalvis o per fer-te accionista de l'entitat amb el risc de que no cotitza en borsa però pel que fa al dia a dia, en que necessites un caixer a prop de casa o anar a parlar d'un rebut amb el director de la sucursal no son massa operatius. A on anem doncs? Al Santander amb el record del  Sr. Botín a la memòria? A La Caixa, molt catalana ella però de la que el Sr. Albert Rivera és advocat en excedència i del que sempre m'ha sobtat els mitjans que ha tingut per promocionar-se tan ràpidament? A més,a La Caixa, nomès sentir la paraula independència ja es fonen els ordinadors.

S'ha de reconeixer que el PP ha desmantellat totes les caixes catalanes excepte una ...i ens hem quedat tan fresos. Igual que quan van imputar al president i dues conselleres...

Josep Usó

El cas del BBVA és com el de la resta de bancs. Segurament, només que en els seus balanços figurés el preu del fard d'habitatges a mig fer o acabats sense possible comprador (ni ara ni mai) al seu preu real (0 €), malgrat tota la fortuna que hem abocat, estarien en quebra. Això, per no pagar per les abusives comissions que ens cobren per tot. I que tenen els nostres diners sense pagar cap interés. Senzillament, són sangoneres. Caldria poder-los obviar. Viure sense ells. O com a mínim, només amb els bancs ètics.

Dani Franch

Els ciutadans tenim massa dependencia dels bancs i aixi ens va,si volguessim els podriem fer caure tots,com a minim ens podriem fer respectar, perque ells son pocs i nosaltres molts,pero quan s'es dependent d'una cosa...malament.Nosaltres els ciutadans,som culpables de moltes coses de les que passen i que hi fem al respecte? ...Res.Cada dia observo que les oficines dels bancs estan plenes de gent,com si regalessin algo, mes aviat t'ho prendran si et descuides i tot es per la comoditat...

Joan Guasch

És difícil argumentar davant de la catàstrofe moral, deixem de banda l'econòmica, que representa, no només aquest cas sinó tots els altres, perquè, si aquest és gros, el de bankia és galàctic. Com a consumidors i votants (mentre ens deixin) tenim dues armes: tancar els comptes que tenim oberts en aquestes entitats i, quan votem, fer fora tota aquesta patuleia que ens han pres el pèl i els diners mentre tenen la barra de dir que tot va molt bé. i, afegeixo, els catalans tenim una altra opció, que és la de construir un país nou. Però un país nou vol dir, sobretot, una societat amb una consciència nova i amb una implicació que no estic segur que pugui superar la mandra estructural de moure's cap a llocs que no ens autodestrueixin. Hi ha una certa tendència cap el canvi, però això ho veurem al maig, al setembre i al novembre.

Àngels Folch

Bravo! No és que vulgui portar l'aigua al meu molí però no puc deixar-ho de dir. Per què ens passen coses com aquesta? Doncs, en darrera instància, perquè formem part d'un estat sangonera, colonialista, absolutament injust i dèspota. Espanya és un dels pocs estats tercermundistes de la Unió Europea. 

I ara no ens indignarem?  De de bo que no podem fer-hi res? Alguna cosa potser sí que hi podem fer. Per exemple tancar els comptes que hi tinguem. Per dignitat. Com a mínim, tots els que tenien comptes a Caixa Catalunya, Caixa de Manresa, Caixa de Tarragona, Caixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa de Manlleu. Canviar d'entitat bancària és un cert enrenou però mantenir la dignitat i fer-ho de manera efectiva requereix un esforç. Si no estem disposats a fer-ho difícilment sortirem d'aquesta gàbia (ni d'aquesta ni de cap!).

I encra podem fer una altra cosa, i aquesta la podem fer tots, tinguem o no tinguem compte al BBVA, denunciar aquest expoli bancari, denunciar la connivència i ampara de l'estat espanyol amb totes aquestes "estafes legals". I, per acabar-ho d'arrodonir, votar independència el 24M i al 27S i estar disposats a defensar amb actitud ferma el que haurem guanyat a les urnes.
Entenc perfectament la necessitat de contenir la ira, però cal fer un gran esforç per fer-ho. I estar bé contenir-la, però no per això ens hem de deixar trepitjar i al damunt posar-hi les dues galtes. Si no fem res, demostrarem que sí, que som imbècils i que estem disposats a deixar-nos humiliar, i que se'ns rifin a la cara.

director@vilaweb.cat

El BBVA creix a Catalunya, es consolida a Espanya i encara es permet el luxe de tancar oficines i acomiadar el 20% dels treballadors implicats.