Opinió
-
Ara ens tocarà fer orfebreria
Vicent Partal
13.04.2015
-
Vinader
Vicent Partal
10.04.2015
-
Per què Fernández Díaz fa servir el gihadisme contra l’independentisme?
Vicent Partal
09.04.2015
-
Que ens ho expliquen ells
Vicent Partal
08.04.2015
-
Calma, sobretot
Vicent Partal
07.04.2015
-
Un acord polític sòlid per la independència
Vicent Partal
31.03.2015
-
Desolació
Vicent Partal
27.03.2015
-
Les senyes de la derrota
Vicent Partal
26.03.2015
-
Amb dolor
Vicent Partal
25.03.2015
-
La delinqüència del PP
Vicent Partal
24.03.2015
-
L'element clau és la desfeta del PP
Vicent Partal
23.03.2015
-
Un català és algú a qui sempre recorden que ho és
Vicent Partal
20.03.2015
-
Sobre la violència
Vicent Partal
19.03.2015
Vicent Partal
11.03.2015
Diner criminal
Ahir Andorra va rebre un fort colp internacional. Els Estats Units van blocar Banca Privada d'Andorra per les seues relacions amb el mafiós rus Andrei Petrov. Deveu recordar-lo, Petrov: és aquell senyor que va arribar a Lloret de Mar amb una mà al davant i una altra al darrere, però en pocs anys es va convertir en el cap d'una trama en què la policia va involucrar també, en el seu moment, el batlle de CiU Xavier Crespo.
L'actuació dels Estats Units ha estat dura i contundent i és evident que afectarà notablement la credibilitat d'Andorra en els mercats internacionals. Però també pot tenir ramificacions molt poderoses al Principat de Catalunya. No tan sols seguint la pista de Lloret. El president de la Banca Privada i un dels principals accionistes és el directiu del FC Barcelona Ramon Cierco, home en qui confluí també en el seu moment la fosca història de Teixeira i Sandro Rosell.
La mesura que ha pres Washington ha estat radical. I és ben possible que la situació política de Rússia i la tensió que s'hi viu hi tinga molt a veure. Els Estats Units no poden combatre militarment Putin, però segueixen pertot arreu el rastre dels diners russos i miren de tallar totes les operacions d'emblanquiment de capital. Operacions en què ben sovint es barregen mafiosos, polítics i l'estat mateix.
Però, a banda de remarcar l'abast global de la maniobra, l'operació ens torna a palesar la presència al nostre país de les grans màfies transnacionals, molt especialment la russa. És evident que aquesta gent té diners i que en mou fins i tot més que no en té. Però la seua actuació és un gran perill per al país sencer i ho serà sempre, per més que momentàniament puga resoldre la vida d'alguna empresa o institució, amb l'alegria de subvencionar, pagar… o corrompre.
La màfia transnacional mou avui el món amb diners creats des del crim, això és cert. I occident, en general, n'accepta la moneda sense vergonya, àvida de diner fresc i sense pensar pas gaire en les conseqüències. Però aquesta acceptació ni és correcta èticament, ni és segura ni sobretot és sensat de vendre'ns, de vendre, el nostre país a aquesta gent. Val més per això que aprofitem avisos com el d'ahir per a parar-los els peus i si pot ser per a netejar a fons allò que ja han pogut embrutir.
L'opinió dels subscriptors
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Pep Vinyals
El negoci no té ètica ni entranyes. I les màfies, siguin d'on siguin, tenen al seu full de ruta habitual el blanqueig de diners. Si la Banca Privada d'Andorra o qualsevol altra d'aquest país fa negocis amb diner negre tancant els ulls a la seva procedència, és lògic que tard o d'hora se n'esquitxin. I també que en quedin tacats tots aquells, andorrans o catalans, que s'hi han embolicat. Un seriós toc d'alerta per tothom que, a Lloret o on sigui, ha jugat a la ruleta russa. Al principat hi ha gent que no mira prim portant els diners -i no pocs!- a Andorra o a qualsevol altre paradís fiscal. Potser caldria esbombar noms i cognoms d'alguns que els segueixen el joc a casa nostra. Amb totes les conseqüències
Joan Calsapeu-Layret
Si, d'acord màfies.
No ho són també, un refugi, els paradisos fiscals?No estem davant d'una lluita de màfies? Global?No ho ho és el mateix sistema?No ho són les guerres geo-polítiques, pel domini del món?
Qui estigui lliure de responsabilitat que llenci la primera pedra.
Blanca Serra
Molt recomanable a propòsit de la nova Rússia, la pel·lícula Leviatan encara en cartell; cal anar-la a veure disposades a sortir amb el cor encongit i una immensa desolació però amb la sensació és que es tracta d'un retrat molt fidel del rostre més obscur de la Rússia postcomunista, la que exporta mafiosos per tot Europa i que s'han aficionat a la bona vida de la Mediterrània. Quina enorme tristesa que el gran i meravellós poble rus estigui en mans de personatges semblants! i quina desgràcia per a nosaltres que hi hagi gent a casa nostra disposada a fer negocis amb aquest tipus de criminals!
Josep Usó
Realment la mesura ha estat molt contundent i cal emmarcar-la en el context d'impotència militar dels EUA davant de Rússia.
De tota manera, cal recordar aquella dita popular que diu que "treballant ningú es fa ric". Els grans financers, al capdavall, mouen diners. I tots sabem que, en realitat els negocis mafiosos són els que mouen més diners. De manera que cada vegada que rebem una proposta de gran inversió a canvi de molt poc, quasi podem estar segurs que, per alguna banda, hi haurà la mà d'una màfia o altra. I en això, tothom té molt a callar. De fet, tots els grans bancs espanyols (i no espanyols) tenen filials a paradisos fiscals d'aquells que s'especialitzen a moure diners amb discreció.
Com a exemple, pensem en les grans multinacionals, com per exemple Ikea, que tenen la seu a Lichstenstein per a no pagar impostos als països europeus on opera. I com ella, quasi totes, segons les llistes que alguns treballadors de la gran banca van filtrant. I això és robar als ciutadans d'aquests països, entre altres el nostre.
Els diners, per on passen, banyen, diuen al meu poble. Mala peça al teler, té la Banca privada. Ja veurem com acaba, tot plegat. Però a nosaltres, més ens valdrà ser curosos amb el que fem. Amb les mans netes, es pot alçar la veu allà on siga.
Josep Blesa
Fa més d’una dècada van viure un episodi a l’Eliana (Camp de Túria) on un client meu tenia llogada una unifamiliar pròpia bastant gran a una família russa, doncs ell s’havia traslladat a València.
Un bon dia aparegué la G.C. a colp de fusell i pistola detingué tota la família. La casa totalment destrossada i sense possibilitats de recuperar-la per a re-inserir-la en el negoci de lloguer.
Caldria preguntar-se també d’on i com procedeixen els diners d’aquesta gent. Per pur sentit ètic, mor(t)al i internacionalista.
He “googlejat” en “ Màfia russa al país Valencià” i resulta que els Països Catalans som una “unitat d’establiment” també que “metastasieja” per tota la mediterrània occidental.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015