Opinió
-
Ara ens tocarà fer orfebreria
Vicent Partal
13.04.2015
-
Vinader
Vicent Partal
10.04.2015
-
Per què Fernández Díaz fa servir el gihadisme contra l’independentisme?
Vicent Partal
09.04.2015
-
Que ens ho expliquen ells
Vicent Partal
08.04.2015
-
Calma, sobretot
Vicent Partal
07.04.2015
-
Un acord polític sòlid per la independència
Vicent Partal
31.03.2015
-
Desolació
Vicent Partal
27.03.2015
-
Les senyes de la derrota
Vicent Partal
26.03.2015
-
Amb dolor
Vicent Partal
25.03.2015
-
La delinqüència del PP
Vicent Partal
24.03.2015
-
L'element clau és la desfeta del PP
Vicent Partal
23.03.2015
-
Un català és algú a qui sempre recorden que ho és
Vicent Partal
20.03.2015
-
Sobre la violència
Vicent Partal
19.03.2015
Vicent Partal
24.09.2014
Una feblesa inoportuna per a Rajoy
Que Ruiz Gallardon dimitiria era sabut. O, si més no, era més que previsible. No li quedava cap més camí. Però, dit això, seria un error de no veure-hi almenys tres aspectes a remarcar.
El primer és la constatació que Mariano Rajoy té por perquè no sap què li passarà a les pròximes eleccions. Una por tan indissimulada que l'obliga a provocar una crisi de govern, la més greu d'ençà que ell mana. Malgrat la potent resposta ciutadana contra aquest desficaci legislatiu, és una evidència que ha estat per la preocupació, demoscòpica, de perdre les eleccions que Rajoy ha retirat el projecte. I això ensenya un PP afeblit, molt més acorralat que no vol fer veure a còpia de fer el valent i negar-se a cap diàleg. Això pot ser una tendència?
El segon aspecte destacable és la constatació que, alguna vegada, ni la majoria absoluta no és suficient. El PP no necessitava el vot de ningú més per a aplicar el projecte, però no s'ha atrevit a fer allò que deia el programa i que a l'inici de la legislatura es va presentar com un dels objectius estrella. Amb un factor afegit interessant: el PP insinua que no han pogut aguantar la pressió internacional, de la UE sobretot. I això és molt digne de ser tingut en compte com a precedent.
I finalment crida molt l'atenció el temps, el calendari. La retirada de Gallardón no farà esclatar el PP ni el govern, però és un greu contratemps polític per al partit. I, malgrat això, la crisi esclata poques hores abans que el president de la Generalitat de Catalunya convoque la consulta del 9 de novembre. Una convocatòria que Rajoy ha volgut convertir en una espècie de moment de la veritat per a ell. Concentrant la resposta amb una escenografia de duresa i control total de la situació que l'afer Gallardón, inevitablement, malmet. Perquè una cosa és indiscutible: Rajoy avui és més feble que no era ahir.
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Ferran Suay
No crec que es puga trobar, en tot el panorama internacional, un líder tan feble, és a dir, tan poc líder com Rajoy. Crec que és un dels símptomes més clars de l'estat de descomposició d'Espanya, que un individu gris, mancat de qualsevol mena de carisma o atractiu, i sobretot, covard, haja pogut arribar a la posició de president del govern.
Pep Vinyals
Crec que no hauríem de menystenir tampoc com a argument afegit de la provocada dimissió de Gallardón el fet de voler llençar un cable de sintonia al PSOE en un aspecte durament contestat sobretot per les bases d'aquest partit i així poder lligar-lo en la defensa conjunta de les posicions del govern contra Catalunya i la consulta del 9 de novembre. Però, és clar, si així fos també es tractaria d'un símptoma de feblesa més que evident del govern i del PP tot i que tractin de donar una imatge de solidesa en el tema que com bé dius Rajoy ha volgut convertir en el seu particular moment de la veritat.
Josep Usó
He de reconèixer que m'ha sorprès, la dimissió de Gallardón. Perquè hem de recordar que hi ha molts pocs ministres que hagen dimitit mai, al Reino de España. Certament, la posició en la que quedava era patètica, però d'ací a dimitir, hi ha un pas que gairebé mai ningú no dona. Ja veurem què fa el senyor Bauzá, per exemple.
Ara bé. Crec que és una bona notícia. Com ho és el fet que el "gran president" que és don Mariano haja hagut de reconèixer amb la seua proverbial eloqüència que no podien tirar endavant el seu projecte de llei de l'avortament perquè no tenia sentit si els l'anaven a tombar tan bon punt canviés el govern. Això, al meu parer, significa admetre que les properes eleccions les perdrà. I he de dir que me n'alegre.
Tot just ara que sembla que el President Mas està a punt de convocar la Consulta d'acord amb la nova llei, que hagen de perdre un peó de la mida del Ministre de Justícia és un colp fort. No sé jo si els membres del TC consideraran el fet allò que a Castella (que mai han segut bons mariners) en diuen "un aviso a navegantes". Però esperem els esdeveniments d'aquesta setmana, que segur que ens divertirem. Quaranta-sis dies, resten. Tic-tac, tic-tac,...
Josep Blesa
Si recordeu la setmana passada quan li demanaren el perquè retirava la llei, En Ruíz-Gallardón va respondre que era per a concentrar-se en el “procés”. Ara el descavalquen. Tots els dirigents de l’estat espanyol són mers titelles a canvi de poder, diners i patrimoni.
Els populars espanyols, són així: “igual sirven pâ un roto que pâ un descosió”. Sols cal veure un home d’una preparació excepcional com en Rajoy sols comparable amb uns “diletants” com En Thomas Jefferson o En W. Churchill, per a veure de què va el percal d’aquell estat. Per cert, el bon home i president de govern, continua tenint despatx obert de Registrador de la Propietat --d’amagat-- al nostre país, a Santa Pola (Baix Vinalopó), gestionat per un incondicional. Potser siga un cas únic en aquest aspecte a tot Europa, de mantenir el negoci malgrat ser un primer ministre, sense tràfic d’influències. Al costat de Torrevella i no és casualitat. La revista El Temps fa poc va fer un “repàs” sobre el municipi de la Vega Baixa, i del “pa i la coca” que s’hi couen barrejats amb màfies de tot arreu assentades al caliu “popular”. Ara, des de les “altes instàncies”, substituiran el ministre ixent amb un “llop estepari” de l’estil Marlaska que toque la part socialista ultraespañola per a conjuminar esforços entre les dues fulles de la tisora colonial espanyola.
Avance açò –simplement- perquè després d’anys analitzant com aquelles gents belluguen les peces de l’estat em semblen més previsibles que el final d’una pel·lícula porno. T’hi jugues un pèsol?
Ramon Perera
No acabo d'entendre la por de Mariano Rajoy. És ben sabut que l'establishment espanyol sempre recompensa els que l'han servit i amb ell no serien menys. També és veritat que cap partit guanya les eleccions per sempre. Com és que no gosa fer pasos clars en defensa d'aquells interessos no confesats que per a ell haurien de ser superiors?
Per una altra banda, està molt clar que per a l'establishment espanyol i per a Rajoy el tema de Catalunya és ordres de magnitud molt més greu que no pas el tema de l'avortament. Un escenari possible és que fins el dia 8 de novembre, com a mínim, es mantingui la incògnita de la resposta del TC respecte de la Llei de consultes i del corresponent Decret de convocatòria. Ahir es va saber que el TSJ de Ses Illes va anul·lar per unanimitat dels seus cinc magistrats el famós decret TIL del govern de Bauzá. Suposo que la possibilitat que el TC imiti el TSJ i respongui favorablement a la posició catalana pot ser una font més de preocupació per al govern espanyol.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015