Castor, l’estafa

Castor no era necessari. El polèmic magatzem de gas davant les costes del Maestrat no tenia cap explicació racional, cap valor evident. Aprofitar una cova subterrània per a construir un gran magatzem de gas que no calia. Aquesta era la gran idea. I el govern d'Espanya, com tantes altres voltes, va fer costat a l'empresa: ACS, de Florentino Pérez.

Tots sabem què va passar. L'activitat de Castor, que va durar uns quants dies, va originar uns moviments sísmics enormes a tota la zona. I els tremolors es van acabar tan bon punt es va aturar aquella activitat. Però ara hi ha la plataforma al mig de la mar, amb els conductes i l'estació terrestre construïts, nous de trinca. I què passa? Que l'empresa, ahir, va dir que renunciava a la concessió. Ni més ni menys. Castor no funcionarà. I volen deixar les instal·lacions allà al mig. Inútils i inservibles. Perquè per a això van ser dissenyades.

En aquest estat d'opereta on ens ha tocat de viure es poden fer aquestes coses. Castor diu que s'ha gastat 1.600 milions d'euros --l'estat creu que són 1.300, però al capdavall seran tants com Florentino diga. I què passarà? Que els pagarem entre tots. Del primer al darrer. A través del rebut del gas.

Seria lògic que una instal·lació que ningú no necessitava, si no funciona, simplement quedàs en la ruïna. Però es veu no serà així. Tot s'havia lligat. El negoci era exactament que Castor no funcionàs. Durant uns quants anys la construcció d'una instal·lació trampa feia girar la roda d'ACS. I ACS, si al final no hi guanyava, era important que no hi perdés i que mantingués viu el balanç comercial i el funcionament de l'empresa. L'estat al servei de les famílies del poder, en un exemple paradigmàtic on els imbècils som nosaltres. Vull dir els qui pagarem la broma.

L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)

Josep Blesa:

Aquest, és un cas com un cabàs. Mai millor dit. La concessió del govern espanyol de José-Luis Rodríguez, del psoE, donà la gràcia via BOE d’emmagatzemar gas en la mar davant de les colònies llevantines. Amb premeditació i alevosia d’especular amb el gas liquat en una sima marina amb el preu en un futur. Amb l’aquiescència dels col·laboracionistes colonials del psc (Terres de l’Ebre) i pspv de Vinaròs. Però les ones sísmiques començaren a fer tremolar el territori ferm. I, en eixes, es va despertar el faune adormit. Els col·laboracionistes antisocials i llepaculs de banda i banda del Sénia ho havien justificat amb aquell sofisma “popular típic de premsa unionista com Las Provincias (ocupades) de Balenzia, de que “ fer eixe magatzem anava a crear mooooolt de lloc de treball”. Una concessió blindada al “Capo di capi” de la llotja del Bernabeu per “gratia et amore”.

Per una altra banda ACS (70 %), el seu buc insígnia, no té gens de coneixements sobre aqueix tema i li toca associar-se en UTE amb una companyia canadenca CLP (30 %) experta en aquestes batalles de l’energia per combustió de fòssils. Empresa que al país nord-americà ja sent l’alé del rebuig sobre el seu bescoll, per cert, en qüestions de frackings (gas d’esquist), extracció i depuració a partir d’arenes bituminoses. La construcció del nucli central marí de base es realitzà a Cadis (Espanya) per Dragador offline, i l’estructura volada de 9 mil tones a Corpus Christi (Texas. EUA). 1300 milions d’€ entre construcció i injeccions. 12 bancs recolzen l’operació. 5 dels quals espanyols. El projecte estigué aturat fins que en 2013 el Ministeri d’indústria popular espanyol introdueix uns canvis per a que es desemborsaren els dits diners, doncs ACS no en tenia.

La idea i pressa d’en Pérez era endossar la seua participació del 70 % a algun consorci de bancs, empreses, etc. Per això, amb la cobdícia de liquar gas per a que n’hi cabés més i poder traspassar el “paquet” millor embolicadet. De la cobdícia als terratrèmols de terra endins. Des dels estaments oficials d’España l’operació s’ha volgut justificar com a magatzem estratègic en cas de mancança en cas d’escassesa. La realitat és que l’itinerari tèrmic i elèctric del gas natural basat en la combustió, segueix un cicle termodinàmic en la gran indústria, que, de cada 100 Mj (100 Megajoules =27’78 Kwh d’energia) de cru, passa a 84 Mj d’útil, i segons si es passa per turbina de vapor (cicle Rankine) o de cicle combinat de turbina de gas ( Bryton) ens donen finalment  32’66 Mj o 45’36 Mj. En tots dos casos una emissió de co2 de 5.716 grams a l’atmosfera cada 100 MJ.  

Amb això tenim una “indústria” que té uns resultats d’explotació de partida inferiors al 45 %, a més a més, que la matèria primera s’ha d’importar des de llocs llunyans. Que s’expliquen al ciutadà des d’una complexitat extrema. Amb molt de rebombori que faça difícil la intel·ligibilitat. I poder emmascarar la factura que paguem a eixes multinacionals. Quan agafar l’electricitat directament per fotovoltaica, tèrmica solar, eòlica, geotèrmica, o grans companyies en corrents marines, etc...tant als usuaris com a les grans companyies seria directament i sense intermediaris de butlletins oficials. S’explica ara, amb aquest exemple, la carnisseria que van organitzar amb la fotovoltaica entre els petits propis i grans inversors d’arreu del món, que no hi pensen tornar a invertir ni un dòlar a Espanya.

I pensar que el babau aquell tenia a Cadis la major comporta del món de corrents marines a Gibraltar. Però, és clar, a Gibraltar el BOE no té cap legalitat ni untament possible.   

Josep Jalle:

Aquest Castor, benvolgut director, és un exemple més de com les oligarquies es beneficien dels diners de tots plegats. Els súbdits, encara, d’un Estat que no ha passat, conceptualment, del pre renaixement, en el fons i la forma. La llista és llarga de l’obra pública i pseudo privada (via BOE) inútils, excepte pels que les construeixen, exploten, concessionen  o revenen. AVE’s, Aeroports, Ports, Autopistes radials capitalines ..... perdó, no vull caure en cansar-vos amb la llarga llista, las llarga nit d’estafes. Cal només recordar que en aquests 300 anys d’Estat borbònic s’ha arribat en 28 ocasions a bancarrotes com l’actual. Tota una síntesis dels mals d’Almansa que, alhora d’escampar-se, a tots alcança. La mateixa oligarquia que, amb els titelles que escollim, fa perpetuacions exprés de Caps d’Estat, amb aforament post inclòs i mateixa denominació. Que no en volíeu cap?, doncs ... dos! (i una tercera a punt). No ens fem mala sang. Amb el somrís, la revolta i .... fotem el camp!.

Josep Usó:

Ja fa temps que estava clar que el Castor no podia funcionar. No només pel fet dels terratrèmols que provocava, sinó perquè no feia cap falta. Com tota la colla de centrals de cicle combinat que s'han escampat per tota la nostra geografia (cinc al Serrallo, a tocar de Castelló de la Plana), que també estan aturades. Com sempre, les infraestructures espanyoles només serveixen per ser inaugurades. I presumir de que tenim la cinquena companyia aèria més gran del món (aquesta era Ibèria, ja desapareguda dins de British Airwais), de tindre un ample de via únic en el món (i per tant inútil) de tindre l'edifici més alt de tots (Torre de Madrid, ara malvenuda pel Santander a Madrid), i l'aeroport més important d'Europa (que havia de ser Barajas i que mai no ho serà). I així tot. Una vegada inaugurat, ja n'hi ha prou. Les despeses, ja les pagarà algú altre. En aquest cas del Castor, serem nosaltres. Com a Alginet, que s'han quedat sense magatzem per la cooperativa agrícola perquè l'empresa que l'havia de fer a canvi d'urbanitzar uns terrenys va fer fallida. també era del grup ACS, del mateix Florentino. Del mateix que es diu que només és un agent dels March. Els mateixos que també es diu que van pagar la paga dels oficials de l'exèrcit franquista durant tota la guerra civil. i que, a canvi, van rebre la Canadenca com a premi (més tard Fecsa)

Al final, a l'estat espanyol, hi ha molt poca gent que s'embutxaca tot el que pot. La resta, treballem per poc i els paguem els vicis. Per això, si es mira l'imperi espanyol en funció del temps, es veu que no para de baixar de mida. Des de Xile fins a la Florida. Des de Filipines fins a Cuba. Des de les "possessions africanes" fins a Catalunya.
Perquè, tal i com diuen al meu poble, "els bobos s'acaben".

Joan Guasch:

Castor, autopistes de Madrid, AVES sense passatgers, etc. etc. etc. No havíem quedat que Espanya funcionava així? Pagant tots el benefici de quatre? Doncs cap sorpresa. Qui mana, mana, com sempre, com fa quaranta anys, com en fa vuitanta, com en fa cent... La diferència és que abans tenien l'exèrcit i ara tenen les urnes, perquè, no ho dubteu, continuarà havent milions de persones, classes mitjanes empobrides i pobres, que els ompliran les urnes de vots, si no a uns als altres, que tots mengen de la mateixa mà. És una, una més, de les causes que ens obliguen als catalans a marxar. Al menys hem de provar de controlar les nostres pròpies classes extractives, que les tenim, però més petites i menys nombroses. I com a societat tenim una mica més de criteri, només una mica, però suficient. Les altres classes extractives són massa enormes i han embogit tant en la seva avidesa que més val allunyar

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet