Opinió
-
Ara ens tocarà fer orfebreria
Vicent Partal
13.04.2015
-
Vinader
Vicent Partal
10.04.2015
-
Per què Fernández Díaz fa servir el gihadisme contra l’independentisme?
Vicent Partal
09.04.2015
-
Que ens ho expliquen ells
Vicent Partal
08.04.2015
-
Calma, sobretot
Vicent Partal
07.04.2015
-
Un acord polític sòlid per la independència
Vicent Partal
31.03.2015
-
Desolació
Vicent Partal
27.03.2015
-
Les senyes de la derrota
Vicent Partal
26.03.2015
-
Amb dolor
Vicent Partal
25.03.2015
-
La delinqüència del PP
Vicent Partal
24.03.2015
-
L'element clau és la desfeta del PP
Vicent Partal
23.03.2015
-
Un català és algú a qui sempre recorden que ho és
Vicent Partal
20.03.2015
-
Sobre la violència
Vicent Partal
19.03.2015
Vicent Partal
22.07.2013
Quan l'estat s'amaga
Divendres em va sorprendre molt que l'encarregat d'inaugurar els mundials de natació fos Artur Mas. L'estat intenta tallar qualsevol activitat internacional de la Generalitat i per això sobtava molt que cedís aquest protagonisme al president de Catalunya. Però l'explicació cal anar a cercar-la precisament en el desastre en què s'ha convertit Espanya. Simplement s'amagaven perquè no sabien qui posar-hi, no tenien ningú amb garanties de no ser escridassat.
És important això, psicològicament. Em sembla que és la primera volta que veig com l'estat s'amaga, atemorit. Simplement no sabien qui enviar. Fa deu anys el mundial de natació de Barcelona el van inaugurar Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin, que és evident que ara no podien fer-ho. Juan Carlos tampoc. De fet, l'amaguen tant com poden des del famós accident de Botswana. Hauria pogut venir Felipe, però l'havien escridassat al Liceu feia quatre dies i un segon esbronc potser hauria estat massa. I, eliminada la casa reial, els actors polítics tampoc no són presentables. El president del govern, Mariano Rajoy, hauria hagut de sentir amb molta probabilitat una xiuladissa eixordadora. I el ministre encarregat dels esports és un tal Wert, opció, per tant, impossible.
Ve-t'ho ací, doncs. L'estat no sabia qui presentar i per això va 'deixar' que el protagonisme fos per al president de Catalunya. És una anècdota tot plegat? A mi no m'ho sembla. No pas en un estat tan insistent en les relacions diplomàtiques i tan obsessionat amb el procés sobiranista. Més aviat em sembla una lliçó, i molt interessant, sobre la feblesa extrema que demostra avui l'estat espanyol.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015