Opinió
-
Ara ens tocarà fer orfebreria
Vicent Partal
13.04.2015
-
Vinader
Vicent Partal
10.04.2015
-
Per què Fernández Díaz fa servir el gihadisme contra l’independentisme?
Vicent Partal
09.04.2015
-
Que ens ho expliquen ells
Vicent Partal
08.04.2015
-
Calma, sobretot
Vicent Partal
07.04.2015
-
Un acord polític sòlid per la independència
Vicent Partal
31.03.2015
-
Desolació
Vicent Partal
27.03.2015
-
Les senyes de la derrota
Vicent Partal
26.03.2015
-
Amb dolor
Vicent Partal
25.03.2015
-
La delinqüència del PP
Vicent Partal
24.03.2015
-
L'element clau és la desfeta del PP
Vicent Partal
23.03.2015
-
Un català és algú a qui sempre recorden que ho és
Vicent Partal
20.03.2015
-
Sobre la violència
Vicent Partal
19.03.2015
Vicent Partal
26.06.2012
Una proposta concreta als diputats catalans
El nou cop del Suprem espanyol contra la llengua fa mal. Irrita molt. Irrita pel que representa de consolidació del supremacisme lingüístic a nivell legal: ells no pararan fins que acaben amb la normalització del català, i tots sabem que aquest és el seu objectiu. Irrita també perquè torna a demostrar que amagar el cap sota l'ala no val per a res: ja ho sabíem que això seria així i ja sabem que serà molt pitjor encara. De què valen avui aquelles declaracions i aquells titulars periodístics que asseguraven que la immersió era garantida? I irrita, sobretot, per la passivitat i la ineficàcia de la classe política catalana. Què faran ara? Gesticular? Fer declaracions? I de què servirà això quan d'ací a uns quants mesos una nova sentència seguisca retallant l'àmbit legal del català?
El govern té un ritme i un pla que no vol moure. Diuen que ara toca la hisenda pròpia i intenten obviar el que està passant amb la llengua. Però el fet és que està passant. I ara ja és molt clar que, supeditats per l'estratègia del pacte fiscal, el govern no farà cap gest de força. Abans de l'estiu perquè ha de crear el consens i després de l'estiu perquè haurà de negociar-lo amb Rajoy, malgrat que tots sabem que no existirà mai. La reacció, per tant, no vindrà per ací.
Tots sabem, però, que la independència o l'ha de proclamar el govern o l'ha de proclamar el parlament. I és evident que la irritació que es detecta té a veure amb la incapacitat visible de ni tan sols fer un gest que demostre que hi ha un límit. Si no podem comptar per això amb el govern, la pregunta és: podríem comptar amb el parlament?
Ja ho sé, que els diputats els trien els partits. I que s'hi deuen. Però els diputats tenen també una responsabilitat personal i és a aquesta a què apel·le. I en aquest sentit m’atrevisc a formular una proposta concreta. En un reportatge fet per la revista El Temps el desembre de 2010, dels 135 diputats del parlament de Catalunya, 58 es declaraven obertament independentistes (43 de CiU, 10 d'ERC, 3 de SI, una d'ICV i Joan Laporta). Per a proclamar la independència en calen 67. Per tant, només nou més. I hi ha 28 diputats més de CiU i ICV que no se'n declaren però que cal pensar que podrien ser-ho. I vés a saber si encara se'n sumaria algun més.
La proposta per a això és simple: que es reunisquen tan aviat com siga possible aquests 58 diputats que ara ja es declaren independentistes, i que són de cinc partits diferents, i que parlen. Que es reunisquen en seu parlamentària, amb la solemnitat que cal, i que comencen a estudiar com podem arribar a la independència. I que ens ho expliquen. Que posen fil a l’agulla i que intenten convèncer els nou que els faltarien.
No els demane desobeir els seus partits i les seues direccions. No veig per què una reunió com aquesta, un procés com aquest, hauria de ser interpretada com que anava contra ningú. Els demane que construïsquen un camí i ens l'expliquen, simplement. Perquè necessitem notícies positives i constructives i les necessitem ja. Perquè no podem continuar rebent cops i més cops i no reaccionant. I perquè estem molt cansats. I, sí, profundament irritats també.
(Ah! I que no obliden, els diputats, que l’atac és contra el país sencer, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó...)
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015