Opinió

 

<66/169>

Vicent Partal

29.09.2012

Lara i Vidal-Quadras, de seguida nerviosos

Encara no havien passat ni vint-i-quatre hores de la proclamació del Parlament de Catalunya i ja hi havia qui s'havia posat nerviós. I de quina manera. Curiosament, els primers i més nerviosos de tots són catalans ferotgement antiindependentistes. He escrit 'curiosament', i potser no, perquè ells tenen més informació de primera mà.


Vidal Quadras i José Manuel Lara han estat dels primers a protagonitzar dues de les situacions més peculiars. Ben mirat, dues cares d'una mateixa moneda. L'un, de formes agressives; l'altre, de formes suaus. Qui es creu que representa el poder econòmic i qui representa, o es pensa que representa, el poder polític. En tot cas, com es pot veure, dos homes desesperats a la vista del futur que ens espera.


De Vidal Quadras, poca cosa podíem esperar-ne. Potser la seua crida a la intervenció militar acabarà causant-li un maldecap a Europa, on és simplement incomprensible que ningú apel·le a l'exèrcit per aturar una votació. Ja ho veurem. De moment, els eurodiputats catalans han reaccionat i han demanat a la cambra que condemne qui és un dels seus vice-presidents. Si passa, serà excel·lent.


El cas de l'editor de La Razón és més curiós encara, per la fúria amb què ha entrat en l'escenari un home considerat, generalment, discret. Si vol anar-se'n, que se'n vage; espere que nosaltres no fem com ell. Però, sincerament, em sorprendria molt que deixàs perdre el mercat català, que continua essent fonamental per a ell i per als seus negocis.


És anecdòtic, però costa de no fixar-se en el passat familiar d'aquests dos personatges. No sé els tots els detalls dels Vidal-Quadras negrers que explica l'Oriol Jonqueras, però d'allò que no hi ha cap mena de dubte és de com van arribar els Lara a Barcelona. El pare es va vantar sempre, fins i tot en plena democràcia, d'haver entrat a Catalunya formant part de l'exèrcit d'ocupació franquista.

Mail Obert