Opinió
-
Una miqueta de llum
Vicent Partal
03.04.2012
-
Contra les lleis d'excepció
Vicent Partal
02.04.2012
-
Dubito, ergo cogito
Vicent Partal
30.03.2012
-
Així no podem continuar
Vicent Partal
29.03.2012
-
El PP topa amb la realitat
Vicent Partal
28.03.2012
-
Jaume, de Mallorca
Vicent Partal
27.03.2012
-
L’independentisme de CDC
Vicent Partal
26.03.2012
-
CiU i la independència
Vicent Partal
23.03.2012
-
Un llop solitari
Vicent Partal
22.03.2012
-
On para la pena política?
Vicent Partal
21.03.2012
-
TV3 és una línia vermella per a tots
Vicent Partal
20.03.2012
-
Què passa a Google?
Vicent Partal
19.03.2012
-
I tant que tenen un problema
Vicent Partal
16.03.2012
Vicent Partal
18.04.2012
Mònica Oltra, Juan Cotino ...i Bobby Rush
Recomane molt que mireu aquest vídeo. El diputat dels Estats Units Bobby Rush parla al Congrés. Sobre l'assassinat del jove de Florida, Trayvon Martin. Als Estats Units molta gent creu que el van matar perquè era negre, anava amb la caputxa posada i amb ulleres de sol. L'escàndol ha arribat al més alt nivell. I Rush va voler denunciar-ho de la manera més gràfica possible. I emocionant.
Rush no és un diputat qualsevol. De jove, el 1972, fou membre dels Panteres Negres, el grup armat que donava suport a la reivindicació del moviment afroamericà; i fou empresonat, condemnat per terrorisme. Quan el 1983 la ciutat de Chicago va tenir per primera vegada un batlle negre, Rush va tornar a la política, dins el Partit Demòcrata. El 1992 va arribar al Congrés en qualitat de representant del primer districte de Chicago. Des d'aleshores ha estat reelegit en nou ocasions, sempre amb el vuitanta per cent dels vots. Un rècord absolut en la història americana.
Rush, a més a més, féu fer els primer passos en política a Barak Obama, quan aquest provà d'oposar-se-li i fou derrotat. Ras i curt, és una llegenda viva del parlament americà. Un home respectat pel seu bagatge de vint anys al parlament –i pel seu passat activista, que no ha renegat mai.
Dic tot això perquè es veja que Bobby Rush no és exactament la mena de polític que necessita fer cap numeret. De cap de les maneres. I tanmateix va denunciar de la manera més gràfica possible els fets, i per això hagué d'eixir escortat per la policia del congrés i fou reptat severament pel president republicà de la cambra. Però ell no va dubtar.
El Congrés dels Estats Units té unes normes molt estrictes de conducta i d'etiqueta. I, és clar, l'actitud de Rush no s'hi adeia. Però ell va defensar-se dient que era la manera més gràfica de denunciar uns fets gravíssims que havien portat un jove a la mort. Més: va dir que, a ell, no li feia res anar a la presó, si calia, car de jove havia entès que la política tenia a veure amb el sacrifici personal i amb el compromís. Assumint riscos, si calia.
El president del congrés va expulsar Rush, però l'expulsió ha fet sorgir un moviment que ja aplega un milió de fotografies d'americans amb caputxa i que no para de créixer cada dia (http://millionhoodi.es/). Fins i tot el president Obama n'ha hagut de parlar.
Mentrestant, a València, Juan Cotino, president de les corts, s'esforça a prohibir les samarretes i pancartes a l'hemicicle, especialment les de la diputada Mònica Oltra. Si sabés anglès i s'interessàs per les coses que passen més enllà de Trànsits, li seria fàcil copsar l'abast de la seua (nova) equivocació.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015