Opinió
-
Una miqueta de llum
Vicent Partal
03.04.2012
-
Contra les lleis d'excepció
Vicent Partal
02.04.2012
-
Dubito, ergo cogito
Vicent Partal
30.03.2012
-
Així no podem continuar
Vicent Partal
29.03.2012
-
El PP topa amb la realitat
Vicent Partal
28.03.2012
-
Jaume, de Mallorca
Vicent Partal
27.03.2012
-
L’independentisme de CDC
Vicent Partal
26.03.2012
-
CiU i la independència
Vicent Partal
23.03.2012
-
Un llop solitari
Vicent Partal
22.03.2012
-
On para la pena política?
Vicent Partal
21.03.2012
-
TV3 és una línia vermella per a tots
Vicent Partal
20.03.2012
-
Què passa a Google?
Vicent Partal
19.03.2012
-
I tant que tenen un problema
Vicent Partal
16.03.2012
Vicent Partal
16.01.2012
Fraga i la covardia
Manuel Fraga Iribarne té la culpa de moltes coses. I greus. Però no té gens de culpa de la covardia d'una societat que ni, quan es mor, no sembla capaç de passar-hi comptes.
No puc dir que em sorprenga que la dreta espanyola plore avui. Ho trobe normal. Fraga n’ha estat durant dècades un dels dirigents més grans, si no el més gran. I als de la dreta, no crec que els importe gaire la diferència entre la dictadura i la democràcia. Ploren el seu home.
I tampoc no és que em sorprenga gaire l'actitud de l'esquerra oficial o de la immensa majoria dels mitjans que simplement han recordat el Fraga 'fundador del PP i president de Galícia', com si abans no hagués existit. No em sorprèn perquè ja entenc que no és fàcil de reaccionar-hi ara, després de tants anys d’esborrar la memòria.
Però que reste ben clar que és precisament la covardia d'aquesta societat, que ha permès que un home com Fraga puga morir sense haver passat vergonya de les coses que féu i sense haver de renegar ni tan sols dels seus crims.
Crims gens metafòrics. Entre aquests, l'assassinat, en ple franquisme, del dirigent del PCE Julián Grimau porta la seua signatura. I també els morts de Vitòria, els que inspiraren 'Campanades a mort' de Lluís Llach, una cançó impagable que clama 'que en la mort us persegueixin les nostres memòries'
Per cert: per als teòrics de la comunicació la comparativa de la reacció de Twitter i Facebook amb la dels mitjans de comunicació tradicionals pot explicar molt bé per què aquests s'enfonsen cada dia un poquet més.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015