No canteu victòria

Zaplanistes i Campistes han protagonitzat aquests darrers mesos un espectacle de confrontació com feia molt que no se’n veia cap. I que ha acabat a Elx com el ball de Torrent. A bufetades. L'esquerra valenciana s'ho mira amb tant de goig que fins i tot em resulta preocupant. És cert que el PP es fa les coses molt difícils per a revalidar la Generalitat, però si el PSPV i tots els altres es pensen que guanyaran sense baixar de l'autobús, gràcies a les bufetades d'Elx, és que no han entès res en totes aquestes darreres dècades. Cal treballar per canviar el País Valencià, que ens fa molta falta. I cal treballar-hi de valent. I saber que no serà fàcil, ni enmig de la falla que s'han organitzat els xicots de Raxoi.
A València constate un cert entusiasme, molt poc dissimulat, per la dimensió de la crisi, per les manifestacions més espectaculars que pren. Diria que s'espera que el conflicte siga tan gros que acabe fent gairebé impossible al PP de conservar la Generalitat. Reconec, que la crisi és de les que fan història, certament. Però ací encara no s'ha guanyat res. I això cal saber-ho. I no es guanyarà res, si no es dissenya una alternativa sòlida i creïble al PP. No s'hi val, ara no, a fer política de PP amb un tarannà diferent. No s'hi val a pegar-hi voltes esperant que es desfacen entre ells i renunciant, egoistament, a teixir tota la trama de complicitats i coordinacions necessàries entre els partits nacionalistes i d'esquerres, que són l'única esperança que ens resta per al 2007. Em fa por que no hi haja qui pràcticament ja cante victòria. Perquè, abans, cal guanyar.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet