Per què no ens diuen a qui devem els diners?

L’estat espanyol deu molts de diners. I aquest deute és el motiu de les retallades i dels mals de tota mena que ens afligeixen. Però hi ha una pregunta ben significativa a fer: a qui els devem, aquests diners? Qui són, en realitat, els creditors? Sorprenentment, el parlament espanyol nega aquesta informació, dient que és de ‘caràcter reservat’. O siga: pagar sí, però saber a qui paguem no.

La pregunta, la va fer el grup d’Amaiur: volia saber el detall dels cinquanta creditors principals de l’estat. Més precisament, volia saber quins estats, bancs, empreses... havien adquirit més deute públic de l’estat: lletres, bons i obligacions. Una pregunta senzilla d’entendre, molt concreta i d’un interès públic indubtable. Però l’estat s'ha limitat a respondre als diputats d’Amaiur, i a través seu a tots els ciutadans, que aquesta informació, no tenim el dret de saber-la, simplement. I això, dues vegades.

Dir que el fet és sorprenent és dir poc: a més de sorprenent, és irritant. Se'n saben coses, és clar. El Banc Internacional de Pagaments, per exemple, ha revelat que els bancs alemanys, així en abstracte, tenen el 22% del deute extern net espanyol i els francesos el 20%. Però quins bancs? Com? Quines empreses? Quins governs? Per exemple: quant de deute hi ha en mans del govern xinès i quines contrapartides polítiques i de tota mena impliquen?

La dada ho és tot, llevat d'insignificant. Però l’estat que tants sacrificis ens demana considera que no cal explicar-la. I així anem anant...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Quins estats, bancs, empreses... han adquirit més deute públic de l’estat: lletres, bons i obligacions.