El full de ruta

Avui serà un dia important en el camí cap a la independència. Si no passa res d'estrany, aquesta vesprada el Consell Assessor per a la Transició Nacional lliurarà el primer informe al govern, un document que ha de ser el full de ruta oficial i definitiu. Avui començarem a escatir doncs quin és el camí escollit per a arribar a la república. Sabem que el consell no és el govern, però també sabem que el govern farà el màxim cas de les seues recomanacions.

Ara mateix el gran dubte i la gran incògnita és com es farà el referèndum. La classe de pregunta que es formularà, el dia, el sistema de participació i la resposta al previsible boicot espanyol contra la votació. Les alternatives són sabudes i ja s'han posat unes quantes voltes sobre la taula, especialment aquesta idea peculiar de les eleccions plebiscitàries. De tot això, en parlarà l'informe. Però sembla que també –i haurem d'esperar a llegir-lo i analitzar-lo– obrirà la porta per primera vegada a una declaració unilateral de la independència. En el cas que Espanya faça sabotatge a qualsevol mena de votació.

I això, si passa, serà important. Perquè cal tenir en compte que, d'acord amb la legislació internacional, tan sols la proclamació de la independència ens converteix en estat. Tan sols la proclamació. Podríem fins i tot guanyar el referèndum i no esdevenir estat independent si després ens oblidéssem per algun motiu de proclamar-lo. Cal que ho tinguem present: ara per ara el referèndum únicament ens l'hem imposat els catalans. És possible que en un cas de confrontació i sota arbitratge internacional siga la Unió Europea que ens el demane, com va passar a Montenegro. És molt possible. Però de moment el referèndum és una proposta nostra i prou.

Per això és tan important de saber si, efectivament, avui el consell obre la porta a una proclamació directa o ens explica com és el camí que va de la victòria en la consulta a la proclamació de la independència. Perquè fixar aquest pas serà anar més enllà que no hàgem anat mai, aclarirà molts dubtes i demostrarà que aquesta vegada això va de bo.

L'opinió dels subscriptors

Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou el tema de què tractarà l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i s'hi ajunten. Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.

Maria Rosa Guasch: Tinc moltes ganes de saber quins són els passos que podem fer legalment, que s'expliquin de manera clara i directa. Podem fer la consulta? Quins passos calen? Si no la podem fer, quina alternativa es presentarà? Quins precedents hi ha i on podem recórrer per a l'arbitratge internacional al procés que ja ha començat.
El poble català té moltes esperances d'un futur millor, per a deixar els mals hàbits de la política tradicional. En democràcia no s'hi val a dir que la llei ja es va decidir fa trenta anys. La llei és allò que avui tenim i que demà pot canviar.
El nostre futur depèn d'aquest demà que volem molt pròxim.
Finalment, m'ha semblat xocant que La Vanguardia publiqués una part (o tot?) d'allò que ells diran demà. Filtració intencionada o no? No em sembla bé cap de les dues possibilitats. Amb els sentiments no s'hi pot jugar.

Pep Agulló: No comentaré el full de ruta, és el pla teòric necessari per a la consulta, no cal dir-ho. Però em preocupen els indicadors polítics, aquest gestos tan a la defensiva que fan desconfiar. En les circumstàncies actuals de crisi i desconcert del govern de Rajoy, el parlament català desaprofita ostentosament l'ocasió de concretar elements de ruptura, i això obre força incògnites, fa mala espina. La consulta sembla un fi en si mateix i no pas la creació d'un estat català. És un terreny còmode per als qui no volen anar més enllà (es tracta d'una reivindicació democràtica) i sembla que esperen un petit gest d'Espanya per a fer-se enrere. Els serà difícil, però aquests suposats sobiranistes són hàbils encantadors de serps…

Jordi Manchon: Em fa l'efecte que encara que l'informe parli de la DUI, el camí intermedi el faran durar anys i panys... Parlar-ne ara és un intent de desactivar els sectors més directes de l'independentisme. L'amic López Tena diu: 'No feu cas dels polítics per allò que diuen sinó per allò que fan', i el MHP Mas encara no ha enviat la carta a en Rajoy...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ara com ara el referèndum únicament ens l'hem imposat els catalans i en les regles internacionals és la proclamació que compta.