Una tardor amb tot en joc

La cadena humana de l'11 de setembre estic convençut que serà el pòrtic d'una tardor per a la història. Supose que discutirem molts dies sobre la idoneïtat de la ruta i sobre la conveniència de la seua extensió o no fora del Principat. Però quan encara queden mesos per a fer-la, les expectatives sobre l'èxit de la mobilització són altes. I tots som conscients que un cop feta l'aposta és molt important que isca bé.

A la tardor ja no quedarà cap excusa plausible per a no concretar quan es fa el referèndum i quina serà la pregunta. Si això passa entrarem en els mesos més decisius de la nostra història, i és possible que s'òbriga la porta a un nou govern, amb la participació d'ERC. Si no passa, en canvi, segurament aquest serà un cop mortal definitiu per a CiU i per al president Mas, que obrirà una nova era en la política catalana. 

A la tardor, i molt vinculat a això, sabrem si el PSC o la mateixa Unió són capaços de resistir, acastellats, la pressió de les seues bases, si són capaços de seguir tancats en un discurs oficial que els està trencant, literalment. L'any passat l'Onze de Setembre va provocar una indiscutible catarsi política, i un any després, si és constatable que el país continua ferm en la proposta independentista, la catarsi serà més gran encara. Perquè ningú no podrà invocar l'anècdota momentània, el famós suflé.

A la tardor sabrem també si el govern espanyol mou fitxa o no. Fins ara ha decidit fer veure que no mira el que està passant però aquesta actitud no la podrà aguantar per sempre. Sobretot perquè a la tardor tot Europa estarà pendent de què fem els catalans l'onze de setembre. D'això n'hem de ser ben conscients: en els mitjans de comunicació i les cancelleries l'11 de setembre està clarament encerclat. Volen saber si allò de l'any passat que els va sorprendre tant va ser una casualitat, un fenomen puntual o l'inici d'una nova era. I nosaltres, aquesta responsabilitat només la tenim nosaltres, serem qui ho decidirà.

La cadena humana no ens portarà a la independència, això és evident. Perquè la independència només arribarà quan la proclame el parlament de Catalunya, siga amb un referèndum previ o no. Són, per tant, els polítics, els qui tenen la decisió sobre el moment i la forma. Però ja vam aprendre l'any passat que la política es pot canviar des del carrer i que tenim, quan caminem junts, una força enorme. I aquesta, exactament aquesta, és la clau de tot.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ja vam aprendre l'any passat que la política es pot canviar des del carrer i que tenim, quan caminem junts, una força enorme