Una nit que pot canviar Europa

Els resultats de les eleccions franceses i gregues (o fins i tot de les eleccions del land de Schleswig-Holstein) dibuixen un panorama nou a Europa. Aquesta és una nit de canvi. D’un canvi difús, estrany, contradictori en alguns casos, però també rotund. A França i a Grècia els electors han dit que ja n’hi havia prou d'una política d’austeritat que, com més va, més posa els ciutadans europeus contra la paret. I han avisat que, si els polítics tradicionals no entenien el missatge, el preu que pagarien seria molt alt.

A França és on hi havia en joc el principal canvi de la nit. Fins i tot si, al darrer moment, hagués guanyat  Sarkozy, vist com havia anat la campanya, França ja no hauria pogut continuar essent l’aliat total de la política de Merkel. Sarkozy mateix s’ha vist obligat a moderar el to del seu discurs sobre austeritat, rigor i retallades. Ara, com que el guanyador és Hollande, hem d’esperar que aquest nou rumb s’expresse encara amb més claredat.

No és que Hollande i el partit socialista representen un canvi radical, però el nou president francès trenca l’aliança de ferro entre Alemanya i França, una aliança que ha imposat sense misericòrdia una línia econòmica a la Unió que paralitza l’economia europea. Hollande ha posat l’èmfasi, durant la campanya, en el creixement, en un cert estil keynesià, a la manera d’Obama, que, per comptes d’enfonsar la gent en una espiral de retallades, estimule la reactivació de l’economia aprofitant la palanca de l’estat i les inversions estatals.

Ara, el cop francès ve acompanyat d’una autèntica revolta electoral en el punt més crític de la Unió: Grècia. Això que ha passat a Grècia s'ho miraran amb lupa polítics de tots els colors de tot Europa. Els dos partits tradicionals, que han regit Grècia des de la Segona Guerra Mundial, no arribaran probablement ni a poder formar govern, tan dolents han estat els resultats. Junts tenien en les eleccions de fa tres anys el 77 per cent dels vots. Ahir van aconseguir només el 35.

I en el buid que tots dos deixen, emergeixen tot de forces polítiques, d’extrema dreta i d’extrema esquerra. Amb algun resultat excepcional: el Partit Socialista, que havia guanyat les eleccions anteriors, passa a tercera força, superat per una nova esquerra contrària als pactes de rescat amb Europa. I els nazis entren al parlament amb un discurs xenòfob que fa por. Són les conseqüències, clares, d’aquelles jornades, tan tenses, en què la disciplina de partit i l’obediència a Europa van imposar-se al parlament grec per damunt de la voluntat dels votants grecs. Un avís seriós.

Un avís que a Alemanya té una petita concreció també. Ahir la coalició de Merkel va guanyar a Schleswig-Holstein, però no podrà formar-hi majoria. I la sorpresa ha estat que, per tercera vegada consecutiva en les eleccions regionals, el Partit Pirata ha reeixit a superar la barrera electoral del cinc per cent i no solament seurà al parlament, ans decidirà el pròxim govern. Perquè socialdemòcrates i verds tampoc no tenen prou vots sense els Pirates.

Tot això sense oblidar que a França el debat es fa entre dos partits tradicionals, bàsicament perquè el vot per sistema majoritari a dues tandes, no deixa gaires espais. Però ja caldrà que seguim, amb molta atenció, que passarà a les legislatives on el joc no és, obligatòriament, entre dos.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Això que ha passat a Grècia s'ho miraran amb lupa polítics de tots els colors de tot Europa.