Opinió
-
Clarificant
Vicent Partal
25.05.2012
-
Mallorca revoltada
Vicent Partal
24.05.2012
-
Esperanza Aguirre fa la sèrbia
Vicent Partal
23.05.2012
-
Fets, senyor Navarro, no paraules.
Vicent Partal
22.05.2012
-
Per què no ens diuen a qui devem els diners?
Vicent Partal
21.05.2012
-
Quan Madrid menteix
Vicent Partal
19.05.2012
-
Colom i Carod
Vicent Partal
18.05.2012
-
Passar pantalla
Vicent Partal
17.05.2012
-
Mas té un problema important
Vicent Partal
16.05.2012
-
Acebes: de l'11-M a Bankia... i més enllà
Vicent Partal
15.05.2012
-
Però quant val Duran?
Vicent Partal
14.05.2012
-
Avui fem tots cinquanta anys
Vicent Partal
11.05.2012
-
Espanya, KO
Vicent Partal
10.05.2012
Vicent Partal
24.04.2012
La desesperació s'apodera de la Generalitat Valenciana
Tenen por que els rumors que Mariano Rajoy els vol intervenir siguen certs. Si fa una setmana les especulacions apuntaven a Castella- La Manxa, ara, i cada dia més, sembla que serà el País Valencià la primera autonomia intervinguda per l'estat. I ara tot són presses. Anunciar ahir que acomiadaran de colp un 40% dels treballadors de les empreses públiques és un indici. I la plasmació d'un fracàs històric.
Els càlculs que circulaven ahir parlen de l'acomiadament, segurament ràpid, de prop de cinc mil persones. En total, la Generalitat Valenciana té ara quaranta-sis empreses públiques que sumen prop d'onze mil treballadors. La més gran és Ràdio Televisió Valenciana, amb mil vuit-cents treballadors, dels quals mil dos-cents pareix que saltaran ben prompte al carrer.
És cert que les empreses públiques no són els funcionaris. Però a hores d'ara ja hi ha pocs funcionaris de la Generalitat Valenciana que no vegen que el seu futur és molt fosc. La Generalitat Valenciana ha fet fallida per culpa dels excessos i la política del PP. I ara ha de prendre decisions suïcides. Com podran fer funcionar Canal9 i Ràdio9 en aquestes condicions, posem per cas, és una incògnita fàcil de descobrir: no podran. I això sol ja diu l'abast de la desesperació en què han entrat. L'únic objectiu és deixar de gastar, simplement, sense ni pensar ni en les conseqüències. Tocats. Enfonsats.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015