Opinió
-
Els diputats del PP són uns indecents
Vicent Partal
12.07.2012
-
Quin ridícul
Vicent Partal
11.07.2012
-
Dos anys després 'ells' s'han tornat més violents
Vicent Partal
10.07.2012
-
Otegi fa caure la careta
Vicent Partal
09.07.2012
-
Otegik mozorroa erortarazten du
Vicent Partal
09.07.2012
-
Governar, i retallar, és triar
Vicent Partal
06.07.2012
-
Alsius no i Sirera sí?
Vicent Partal
05.07.2012
-
No ens expliquem bé cap enfora
Vicent Partal
04.07.2012
-
+VilaWeb us espera
Vicent Partal
03.07.2012
-
Culpables
Vicent Partal
02.07.2012
-
La censura ja no és possible
Vicent Partal
29.06.2012
-
Dos anys després, som a tocar
Vicent Partal
28.06.2012
-
No, consellera: no som on érem
Vicent Partal
27.06.2012
Vicent Partal
10.10.2012
Llum al País Valencià
La celebració de la Diada va anar acompanyada ahir de força comentaris sobre l'enquesta publicada pel diari El País, que anticipa la pèrdua del poder del PP valencià. El ritual dels diaris és així. L'enquesta, en realitat, no diu res que no sapiguem de fa temps, però certifica els grans secrets esbombats d'aqueixa última temporada: que el PP s'afona, que Compromís puja tant que comença a amenaçar el PSPV, que Compromís i EUPV plegats tenen més vots que no el PSOE, que la suma de tots tres partits de l'esquerra permet, per fi!, un govern alternatiu i que UPyD entra a les Corts Valencianes, però no prou per a poder mantenir el PP. Una situació que, després de les dècades que hem passat, és clarament de llum al final del túnel.
Crida molt l'atenció, en primer lloc, que, plegats, el PP i el PSPV-PSOE perden una quart part del vot que tenien: en les eleccions del 2011 varen aconseguir entre tots dos el 77% de les paperetes i ara, sempre segons l'enquesta, solament n'obtindrien el 53%. No és tan llunyana l'època en què molts especulàvem que, a les corts, podia passar que únicament hi entrassen els dos grans partits espanyols, i ara tot just si representarien la meitat del total de vots. Això sí que és un bolc espectacular.
Però no és pas l'únic. A la dreta, la suma del vot del PP i UPyD és prop de deu punts per sota de la fita assolida pel PP tot sol en les últimes eleccions --una pèrdua notable doncs. L'esquerra suma més vots que no fa dos anys, però és aquí que hi ha els canvis més substancials. En primer lloc, és molt cridaner que la suma del vot de Compromís (13%) i d'Esquerra Unida (11%) supere de molt el vot del PSPV --que ateny un escarransit 19%.
És un fet d'un relleu polític considerable, que ja veurem com es tradueix en escons, però que molt probablement significarà que Compromís i EUPV sumats tinguen més escons que no el PSPV-PSOE. Totes dues formacions, a més, doblen el percentatge de vots i la suma d'aquests tres partits permet de foragitar el PP del poder i formar un govern de coalició alternatiu; un govern en què, és evident, el PSOE no podrà imposar les seues condicions amb facilitat.
Això és molta llum en la foscor valenciana, un gran glop d'optimisme, que encara es fa més gros, si ens fixem en els detallets de l’enquesta. Per exemple --i aquesta és una dada espectacular--, a la pregunta sobre quin partit defensa millor el país, la mitjana dels enquestats encara avala el PP, amb un 22%, però al darrere ja hi ha Compromís amb un 13% (fa tot just dos anys els percentatges eren del 39% i del 2% respectivament). Els nacionalistes superen de molt el PSOE, amb una quota del 9% i Esquerra Unida, amb una del 5%. Alerta amb aquesta dada, que serà clau, especialment si el PP continua afonant-se.
Un segon detall difícil d'esquivar és la popularitat dels dirigents. Aquí el polític més valorat és Mònica Oltra (Compromís), el segon, Marga Sanz (EUPV) i el tercer, Enric Morera (Compromís). I tots els altres polítics, del PP i del PSOE, fins a dotze, passen al darrere.
Tercer detall i final: Compromís i EUPV acaparen l'oposició. Això es veu cada dia, no cal que ens ho diguen les enquestes, però quan es enquestats han de respondre qui fa la millor oposició al PP, un 23% diu que Compromís la fa bé; un 19% que Esquerra Unida la fa bé; únicament un 7% diu que el PSPV la fa bé.
Els materials del canvi, doncs, quan encara manquen un parell d'anys per a la pròxima convocatòria electoral, són excel·lents. El principi d’un nou cicle polític s'acosta veloç al País Valencià i aquesta vegada no serà com abans, que la cosa s'arreglava amb una simple substitució del PP pel PSOE o viceversa.
Ah!, i un 65% dels valencians diu que Rajoy ho fa malament. I un 72% diu que Rubalcaba ho fa malament. Bufa!
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015