Opinió
-
Els diputats del PP són uns indecents
Vicent Partal
12.07.2012
-
Quin ridícul
Vicent Partal
11.07.2012
-
Dos anys després 'ells' s'han tornat més violents
Vicent Partal
10.07.2012
-
Otegi fa caure la careta
Vicent Partal
09.07.2012
-
Otegik mozorroa erortarazten du
Vicent Partal
09.07.2012
-
Governar, i retallar, és triar
Vicent Partal
06.07.2012
-
Alsius no i Sirera sí?
Vicent Partal
05.07.2012
-
No ens expliquem bé cap enfora
Vicent Partal
04.07.2012
-
+VilaWeb us espera
Vicent Partal
03.07.2012
-
Culpables
Vicent Partal
02.07.2012
-
La censura ja no és possible
Vicent Partal
29.06.2012
-
Dos anys després, som a tocar
Vicent Partal
28.06.2012
-
No, consellera: no som on érem
Vicent Partal
27.06.2012
Vicent Partal
28.06.2012
Dos anys després, som a tocar
Avui fa dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut de Catalunya. Els llibres diran que és ací on va començar el procés que menaria el Principat a la independència i probablement s'exclamaran de la velocitat amb la qual han passat les coses. Potser el relat fins i tot dedique alguna ratlla a l'estudi del CEO d'ahir, primera prova empírica que la majoria de la ciutadania ha passat pàgina. No sé si els jutges del Constitucional eren conscients que amb la seua sentència tancaven una era i n'obrien una altra. Però això és el que ha passat.
De quina manera arribarà, la independència, això no ho sabem. Segurament, tal com ha passat en tots els països del món, el desencadenant formal serà un accident qualsevol, alguna situació inesperada que trencarà la rutina i obrirà la porta. El que és important, però, és que ara ja sabem que el país, quan arribe l'hora, reaccionarà i sabrà estar en el seu lloc. Ho sabem perquè, de fet, ja ha reaccionat i està vivint i creant el procés d'independència, marcant el camí a la classe política.
Així que a seguir sumant, de manera obsessiva, i a intentar que el que passarà passe quan més aviat millor. Que som, literalment, a tocar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015