Una certa Barcelona comença a tenir por

En Josep Termes s'hauria sentit molt feliç ahir. Quan Solé Tura es va inventar aquella estupidesa que el catalanisme era burgès, ell va redoblar els esforços per a demostrar que el catalanisme era, i és, un moviment popular. Un moviment que sempre ha posat nerviosa la Barcelona de classe alta, la de les poques famílies que controlen la ciutat. I com es va veure ahir, això continua igual.

Va ser una coincidència, és cert, però tan caricaturesca que no em resistesc a explicar-la. Per una banda, dins l’elit del Real Club de Polo, un dirigent del tennis franquista, català evidentment, diu que ha fet una telefonada perquè expulsen del club l’Àlex Fàbregas. El to pinxesc del personatge en qüestió és impossible de superar. Que un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo telefone al president i el fan fora. El president calla com un mort, entre més coses perquè Fàbregas és la figura estel·lar de l’equip, però no defensa Fàbregas, malgrat la bravata del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo…

…i la nova generació, la representa el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i protegit de Miquel Roca, entre alguns altres. Que acaba treballant o manant on hi ha l’un o l’altre. I que no se li acut d'amollar sinó que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d’Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i llevar-ne això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat al Club de Polo. Però en un dia en fan dos.

I hi ha el cercle d’economia que ni tan sols gosa parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova perquè siga cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen el ‘Pont Aeri’, que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara, però ells, per la manera com reaccionen em sembla que sí: en un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n'hi ha uns pocs que perden. Si no la poden evitar...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

En un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n'hi ha uns pocs que perden.