No saben on van

La situació és greu. D'això, no n'hi ha cap mena de dubte. L'economia del país i la de l'estat viuen una tensió insostenible, que no para de créixer amb noves sorpreses. En són exemples sagnants que, en quatre mesos de govern del PP a Madrid, el deute ja s'haja revisat a l'alça en quatre ocasions. O que Bankia i la seua matriu reconeguen ara pèrdues cent voltes més grosses que no les que havien declarat. Diu molt del grau ínfim de la governació d'aquest estat on encara ens toca de viure...

Ahir el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va comparèixer davant la premsa. El matí es presentava amb cara d'hecatombe financera i Rajoy hi va contribuir de valent equivocant-se en tot. De primer compareixent-hi des de la seu del PP i no de la Moncloa, una insòlita decisió que supose que volia dir alguna cosa que no va entendre ningú. I perquè l'error no fóra solament de forma va començar a dir barbaritats que el manual de prudència política més simple li hauria prohibit. Va repetir a cada frase que la situació era desastrosa, que Espanya no podia aguantar sola, que calia entendre fins a quin punt tot plegat era greu, que si queia un banc o una autonomia queia tot l'estat... Frases que equivalien, cada una, a la caiguda d'un punt a borsa. A mesura que anava escoltant-lo feia apostes amb mi mateix sobre si improvisava a l'embogida o si era la prova més fefaent que ningú no sabia on anava ni tenia la talla necessària per a controlar la situació.

La veritat és que, a hores d'ara, costa d'imaginar que ningú sàpiga de cert què hi fa, allà dins. Tret del nou president de Bankia, tothom sembla estupefacte i desconcertat. Grogui. Goirigolzarri, que sembla que perpetri una mena de venjança històrica, aguanta ferm: l'estat ha de pagar allò que no hi ha escrit i, en canvi, Bankia ha de parlar clar i deixar de dir mentides. Però la resta sembla que haja quedat muda. Trasbalsada per la dimensió de la mentida sobre la qual s'havia bastit l'Espanya aznariana --que, al final, és d'això que es tracta.

En tot cas, amb Bankia la gran pregunta és si ja hem tocat fons o si encara ens esperen noves sorpreses, demà o la setmana vinent. Siga com siga, les coses es troben en un punt en què ningú no s'atreveix a jugar-se-la. Perquè s'ha demostrat de sobres que la talla dels gestors de l'estat és patètica. Tant que resulta fins i tot divertit de veure com callen, després d'haver esmicolat completament la pròpia credibilitat alguns dels qui no fa tant deien que nosaltres teníem la culpa de tot.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

S'ha demostrat de sobres que la talla dels gestors de l'estat és patètica.