Opinió
-
El fracàs català
Vicent Partal
29.08.2012
-
Mas se la juga, no anant a la manifestació
Vicent Partal
28.08.2012
-
Una coalició per a fer què?
Vicent Partal
27.08.2012
-
L'amenaça més còmica
Vicent Partal
25.08.2012
-
Onze de Setembre: els límits de la unitat
Vicent Partal
21.08.2012
-
Ha d'anar Mas a la manifestació de l'Onze de Setembre?
Vicent Partal
20.08.2012
-
Assange no és Pinochet i la Gran Bretanya té un gros problema
Vicent Partal
16.08.2012
-
Com si fóssem escocesos
Vicent Partal
13.08.2012
-
Una certa Barcelona comença a tenir por
Vicent Partal
11.08.2012
-
La diferència entre pacte fiscal i independència és la mateixa que entre política i història
Vicent Partal
10.08.2012
-
Un Onze de Setembre únic
Vicent Partal
09.08.2012
-
El perill alemany
Vicent Partal
08.08.2012
-
Guanyar fent trampa
Vicent Partal
07.08.2012
Vicent Partal
01.09.2014
L'agressió de Granollers i l'agressió de debò
Despús-ahir a Granollers dues persones que hi havia en una parada de l'ANC van ser ferides, una greument, per dos militants espanyolistes. La gent que hi havia al voltant els va acorralar i va fer possible que la policia els detingués. Esperem saber aviat qui són i quines connexions tenen. Connexions polítiques, vull dir. Perquè segurament ens indicarà si açò és un incident aïllat o si alguna gent ha rebut ordres concretes de passar a l'acció violenta. Vist que cap altra actuació no sembla que els aprofite.
És el primer de setembre. Ja sols falten setmanes per al 9 de novembre i el front unionista està perplex. Ni tan sols la bomba Pujol no ha fet l'efecte que ells esperaven. Es feren il·lusions, també, amb el fracàs aparent de la V i ara veuen amb espant que podria haver-hi més gent que l'any passat i tot. I fa mesos que ho diem: la V és la clau. Després de l'Onze de Setembre serà molt difícil que la classe política catalana puga fer cap pas enrere, per la pressió popular. Fins i tot a Escòcia les enquestes semblen detectar un tomb a favor del sí. Tanmateix, l'agressió, una agressió com aquesta d'ahir, és el darrer recurs que tenen?
No ho sé, però sí que sé que és un recurs a la desesperada. És cert que ja fa temps que hi ha qui es dedica a serrar pals de banderes, a arrencar estelades (fins i tot ho fan guàrdies civils en cotxes oficials!), a pintar seus de l'ANC, a esborrar murals en les carreteres. Ahir, però, hi va haver un salt de nivell: una agressió física al mig del dia, en ple carrer. D'ara endavant, no podem descartar de veure'n algunes més. Però crec que cal tenir el cap clar i entendre que són únicament una mostra d'impotència i que, de tota manera, no passaran de ser un incident.
No passaran de ser un incident perquè és molt complicat d'enfrontar-se d'una manera efectiva a un moviment de la dimensió colossal que té el nostre. De la transversalitat social, cultural i política que té el nostre. De l'alegria que té el nostre. Haurien de ser desenes de milers disposats a la batussa per a poder menar a aquest Ulster que algú sembla voler i que ací no pot existir. Perquè haurien de ser desenes de milers i no ho són. Simplement no ho són.
Per tant, aguantarem estoicament aquesta mena d'actes. Estoicament però alhora amb decisió i sense arronsar-nos. Cal fotografiar els agressors i cal facilitar-ne la detenció. Cal denunciar-los i fer-los pagar per l'agressió. Això és tot. I, sobretot, no hi ha cap necessitat de posar-se nerviós.
Ho farem perquè l'agressió que seria realment l'efectiva no la poden acomplir. Durant segles ens han mantingut estacats amb un recurs últim: la intervenció violenta de l'exèrcit --encara ho van fer el 1981. Però ara això ja no és possible. No tan sols perquè som a Europa o perquè l'exèrcit és de l'OTAN. És més senzill: no tenen prou soldats, ni de bon tros. Quan s'acabà el servei militar obligatori es van quedar tot d'una sense efectius per a exercir el control policíac del territori. I això fou el seu final. Sense prou soldats ni equipament, la invasió militar del país és impossible. I en vista d'això, en vista d'aquesta esplèndida notícia, la imatge de dos brètols escarrassant-se a pegar els integrants d'una paradeta és solament una mostra ben evident de la desesperació que tenen.
Que la tenen perquè és el primer de setembre ja i som nosaltres que guanyem.
L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Eulàlia Gili
Estan identificats. I serà molt important que se sàpiga molt aviat qui són i per qui treballen.Perquè és evident que estaven intentant provocar un incident greu.
A les parades tenim instruccions molt precises de l' ANC de no respondre mai a les agressions, deixar que ho tirin tot per terra si cal, intentar documentar l'agressió amb fotografies i testimonis i mantenir la serenitat en tot moment. Estem preparats.
Cal que la resposta judicial sigui exemplar per que aquesta gent no actui amb impunitat. Si surten escarmentats, serà més difícil que hi tornin. La tolerància de les agressions a Blanquerna a Madrid no ha de ser permesa a Catalunya.
Els ho devem a les persones que han estat greument agredides.
Continuarem fent parades i manifestant-nos pacíficament. Ara ja sabem que som una força imparable. Evidentment, això els treu de polleguera !
Carles Santana
Estem guanyant al Principat. Al País Valencià mana la por. Hi ha molta por i més que n'hi haurà amb els feixistes de Levantina de seguridad als nostres instituts. No és casualitat aquesta contractació.
Maria Gema Roca
Fa temps, un periodista va escriure que sabia que, quan calgués, sortirien herois fins i tot de sota les pedres. Jo no crec en els herois, ni en la èpica. Jo crec en la ferma voluntad de qui, a soles, es diu "Millor morir dempeus que viure agenollat". I aquí, pau i calma, i després, gloria.
Joan Guasch
I jo afegiria que cal que, sense nervis però amb perseverança, la sectorial de juristes de l'ANC o qui siga, no deixi morir la investigació sobre aquesta gent per, tal com dius, es pugui arribar fins al final de la corda que els mena. Si la guàrdia civil fa hores extres per arrencar símbols, i ves a saber si fins i tot per serrar pins, qui sap quines clavegueres estatals són capaços de remenar per enrarir l'ambient. Però com més fan el ruc, més ganes té la gent d'anar a la V. Ni que sigui per allunyar-nos d'un estat que de l'únic que ha estat capaç de fer en segles és d'atacar la seva pròpia població.
Ramon Perera
En qualsevol cas, hi una regla essencial: defugir els enfrontaments. No és més valent el que dona cops sinó el que resisteix les provocacions. No és més valent el que fa escàndol sinó el que es manté serè. Com més ens apartem dels agressors i més conservem la calma, més evident i condemnable serà l'actuació dels violents.
Tenim al nostre abast mitjans tècnics magnífics: podem fer fàcilment fotografies i videos que poden ser proves en judici i que es poden difondre fàcilment. Tenim la puntuació de la partida clarament al nostre fsvor i ens podem permetre que ens insultin, que ens destrossin les parades, que ens facin malbé les portes dels locals... com més barbaritats facin, més pujarà la nostra puntuació.
Cal deixar que facin, cal deixar que es posin en evidència, com més ens en apartem més posarem de relleu el seus baixos nivells ètics, morals, argumentals... Aquesta és la recomanació que hem de fer a tots els que estem a favor de la democràcia i del joc net. En definitiva, lo que busquen és provocar i poder acusar-nos de violents. Aquesta és la trampa en la que no hem de caure de cap de les maneres.Ho torno a dir: deixar-los fer, conservar la calma i la sang freda, però recollir totes les proves possibles per a que s'els pugui detenir i acusar.
Gerard Codina
Només un petit detall Vicent. Els mossos els han detingut. Tard o d'hora seran jutjats. Però els precedents ja ens fan preveure com anirà la cosa. Recordem que l'assalt de l'onze de setembre al centre Blanquerna de Madrid es va saldar amb una multa de 300 €, és a dir un copet a l'esquena per part del jutge. Encara tenim present l'estupor de l'absolució d'un grup neonazi armat. Per tant ja sabem que no els passarà res, ni a aquests, ni als futurs. Major pena tindran, de ben segur, els trabucaires de Cardedeu.La "justicia española" és un instrument més d'ocupació. El PP no frenarà la seva Kaleborroka, tot el contrari. Per cert, perquè em vindran ara a la memòria les paraules de la Sánchez dient que els independentistes som terroristes?En aquests moments, crec que a tots els catalans ens aniria bé tornar a veure la pel·lícula Gandhi,http://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=elinks&veure=serie&id=260 per saber el que ens espera i com guanyar
Josep Usó
L'agressió als membres de l'ANC per part de dos brètols (ells en dirien directament terroristes si no fóren dels seus) és inqualificable. És admirable la reacció de la gent. Ara veurem la diligència i eficàcia d'allò que s'autoanomena "estat de dret". De tota manera, el recurs sembla absolutament desesperat.
Dit clar i ras: La violència és el darrer recurs de l'incompetent.
Ara, el que han aconseguit és crear dos herois. S'han trobat amb la reacció de la gent que ha acorralat als agressors i ha facilitat la seua detenció. L'aparell de l'estat s'ha de posar a la defensiva. Només poden actuar rectament i de pressa, perquè tot el món els està mirant. Si la justícia no actua immediatament i amb rectitud, semblarà molt clar que estan al darrere dels fets.
L'onze de setembre és clau. Per això cal que la gent s'inscriga massivament per participar en la V majúscula. I per a la consulta, ja no queden ni setanta dies.
Jaume Singla
La millor manera que no es generi violencia, es castigar els actes violents. La policia ha de portar davant la justicia als agressors i s'ha de ser transparent davant la opinió publica. Ens hem de defensar dels violents, no deixant cap agresió sense resposta policial i juridica.Contra els violents, tolerancia zero.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015