Opinió
-
El fracàs català
Vicent Partal
29.08.2012
-
Mas se la juga, no anant a la manifestació
Vicent Partal
28.08.2012
-
Una coalició per a fer què?
Vicent Partal
27.08.2012
-
L'amenaça més còmica
Vicent Partal
25.08.2012
-
Onze de Setembre: els límits de la unitat
Vicent Partal
21.08.2012
-
Ha d'anar Mas a la manifestació de l'Onze de Setembre?
Vicent Partal
20.08.2012
-
Assange no és Pinochet i la Gran Bretanya té un gros problema
Vicent Partal
16.08.2012
-
Com si fóssem escocesos
Vicent Partal
13.08.2012
-
Una certa Barcelona comença a tenir por
Vicent Partal
11.08.2012
-
La diferència entre pacte fiscal i independència és la mateixa que entre política i història
Vicent Partal
10.08.2012
-
Un Onze de Setembre únic
Vicent Partal
09.08.2012
-
El perill alemany
Vicent Partal
08.08.2012
-
Guanyar fent trampa
Vicent Partal
07.08.2012
Vicent Partal
07.08.2012
Guanyar fent trampa
La idea que les eleccions democràtiques són una contesa neta en què cada ciutadà té un vot que val tant com el de qualsevol altre és parcialment certa. Els sistemes electorals i la delimitació de les circumscripcions són variables que sovint alteren d'una manera substancial la representació popular. Els valencians sabem el nefast valor que té la barrera del cinc per cent. N'hi ha prou de veure el dibuix d’una circumscripció electoral dels Estats Units per a entendre que és fruit de dècades de manipulació demogràfica en favor d’algú. I què se'n pot dir, d’aquesta insòlita norma que regala cinquanta diputats a qui és primer? La recerca del sistema electoral perfecte és tan vella com l’existència de la ciència política, i, de fet, ja sabem que és impossible.
Però una cosa és ser-ne conscient i provar de conviure-hi i una altra de ben diferent això que prova de fer el Partit Popular allà on pot: alterar l’opinió popular modificant les regles del joc. Ja va eixir-se'n amb la seua al País Basc eliminant l’esquerra abertzale de les eleccions i configurant un parlament, l’actual, que no és, evidentment, un reflex del país que representa. Però ara, emparant-se en la crisi, i veient que li baixa la intenció de vot, el PP es proposa de modificar tantes lleis electorals com puga, amb la voluntat de manipular els resultats abans i tot que els ciutadans voten.
En el cas gallec és tan simple com evident: si el vot del PP és molt més gran a Ourense i a Lugo, que ho és, i la reforma electoral té com a efecte final de sobrerepresentar aquestes dues circumscripcions és molt evident què pretén. En el cas valencià crida l’atenció que pense en la reforma electoral just quan el nacionalisme obté la millor representació de la història i les enquestes el catapulten encara més enllà. Al País Basc l’escàndol és d’una dimensió tal que la proposta faria riure, si no fos tan preocupant. Amb l'excusa de la crisi justifica, doncs, autèntiques tupinades electorals, de serioses conseqüències.
I no puc deixar de dir-ho: enmig de tanta discussió no he sentit parlar encara de llistes obertes; un canvi, aquest sí, que milloraria molt el nostre parlamentarisme...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015