Opinió
-
El fracàs català
Vicent Partal
29.08.2012
-
Mas se la juga, no anant a la manifestació
Vicent Partal
28.08.2012
-
Una coalició per a fer què?
Vicent Partal
27.08.2012
-
L'amenaça més còmica
Vicent Partal
25.08.2012
-
Onze de Setembre: els límits de la unitat
Vicent Partal
21.08.2012
-
Ha d'anar Mas a la manifestació de l'Onze de Setembre?
Vicent Partal
20.08.2012
-
Assange no és Pinochet i la Gran Bretanya té un gros problema
Vicent Partal
16.08.2012
-
Com si fóssem escocesos
Vicent Partal
13.08.2012
-
Una certa Barcelona comença a tenir por
Vicent Partal
11.08.2012
-
La diferència entre pacte fiscal i independència és la mateixa que entre política i història
Vicent Partal
10.08.2012
-
Un Onze de Setembre únic
Vicent Partal
09.08.2012
-
El perill alemany
Vicent Partal
08.08.2012
-
Guanyar fent trampa
Vicent Partal
07.08.2012
Vicent Partal
11.01.2013
Una declaració que obliga
La declaració de sobirania que prepara el Parlament de Catalunya és un pas necessari. El parlament no farà pas, com algunes altres vegades, una declaració general de principis a què Catalunya no renuncia, sinó que afirmarà davant el món que Catalunya esdevé des d'aquell moment un 'subjecte polític i jurídic sobirà'. I això té una gran transcendència, perquè és tant com afirmar que Catalunya es considera a ella mateixa, des del moment que s'aprove la declaració, un subjecte de dret internacional. I cal entendre que s'obliga, per tant, a treballar perquè això mateix li siga reconegut des de les instàncies internacionals. D'ací ve la transcendència del vot.
La independència és una qüestió política, més que no jurídica. Això ho sabem tots. Però val més fer les passes ben fetes. I proclamar al món que Catalunya no reconeix cap sobirania per damunt de la del seu poble és un bon primer pas. Sobretot perquè ho fa un parlament legítim, que ho votarà amb una majoria notable. I ho fa iniciant explícitament un procés que ha de menar a la independència bé per la via del referèndum, bé per la via de la proclamació unilateral. La declaració ha de ser un missatge a la comunitat internacional i caldrà que el govern, els partits i la societat civil la presentem com a tal. No és cap acte de política interna, sinó el primer acte de caràcter internacional del nostre parlament.
Per això val la pena de recordar que la majoria de les independències recents d’Europa anaren precedides d'una declaració semblant. Estònia va fer una declaració de sobirania el novembre del 1988, tres anys abans de la independència. Eslovènia la va dos de juliol del 1990, un any abans de la independència. Eslovàquia va fer una declaració de sobirania el 17 de juliol del 1992, mig any abans de la independència. I va haver-hi declaracions semblants a Letònia, Lituània, Ucraïna, Moldàvia, Croàcia, Bòsnia...
La declaració, doncs, té una rellevància major que cal que tots comencem a assumir. Perquè serà el primer pas institucional, oficial, de trencament amb l'estat espanyol. I la primera crida a la comunitat internacional.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015