Opinió
-
El fracàs català
Vicent Partal
29.08.2012
-
Mas se la juga, no anant a la manifestació
Vicent Partal
28.08.2012
-
Una coalició per a fer què?
Vicent Partal
27.08.2012
-
L'amenaça més còmica
Vicent Partal
25.08.2012
-
Onze de Setembre: els límits de la unitat
Vicent Partal
21.08.2012
-
Ha d'anar Mas a la manifestació de l'Onze de Setembre?
Vicent Partal
20.08.2012
-
Assange no és Pinochet i la Gran Bretanya té un gros problema
Vicent Partal
16.08.2012
-
Com si fóssem escocesos
Vicent Partal
13.08.2012
-
Una certa Barcelona comença a tenir por
Vicent Partal
11.08.2012
-
La diferència entre pacte fiscal i independència és la mateixa que entre política i història
Vicent Partal
10.08.2012
-
Un Onze de Setembre únic
Vicent Partal
09.08.2012
-
El perill alemany
Vicent Partal
08.08.2012
-
Guanyar fent trampa
Vicent Partal
07.08.2012
Vicent Partal
30.04.2012
Un canvi de rumb que no serà fàcil
Si tot plegat és cert, sembla que aquest estiu tindrem sobre la taula un pla de creixement que es basarà en les obres públiques i en la innovació i que mirarà de rebaixar significativament la xifra de desocupació actual i fer créixer la riquesa general. Com s'ho faran per mantenir en aquestes condicions l’estabilitat pressupostària solemnement signada i incorporada a les constitucions de la Unió és un misteri encara. I és un misteri encara més gran com s’aplicarà aquest pla a estats com Grècia, Itàlia, Irlanda, Portugal o Espanya, els que més el necessiten, però també els més criticats i vigilats, els que més desconfiança inspiren.
Que la política d’extrema austeritat que s’ha portat a terme aquests anys és un destrellat, un suïcidi econòmic, ja hi ha poca gent que ho discutesca. Fa més de quatre anys de la crisi i ben bé dos que la majoria dels estats europeus han aplicat les mesures impulsades per la troica. I el resultat és evident: els ciutadans i els estats de la Unió estem pitjor que no estàvem.
Ara, també hem après coses. I la crítica de l’extrema austeritat no ha de servir per amagar que l’alegria financera que la va precedir era també un destrellat. No es tracta, doncs, de tornar a les pràctiques del passat, sinó d’inventar alguna cosa nova. Sense perdre de vista, tanmateix, que en aquest invent sembla una tasca indefugible saber com mantenir sota control les entitats financeres.
No serà fàcil. No.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015