Opinió
-
Una vergonya de 37.500 milions d'euros
Vicent Partal
15.03.2013
-
De quin Francesc parlem?
Vicent Partal
14.03.2013
-
Alerta al filibusterisme
Vicent Partal
13.03.2013
-
Bush i Irac = Camacho i Catalunya
Vicent Partal
12.03.2013
-
Els de l'Onze de Setembre continuem ací
Vicent Partal
11.03.2013
-
Un nou govern, de concentració
Vicent Partal
08.03.2013
-
La frontera del bon dia
Vicent Partal
07.03.2013
-
La democràcia, contra l'altre
Vicent Partal
06.03.2013
-
Un estat que no deixa ni opinar
Vicent Partal
05.03.2013
-
Línies vermelles a TV3
Vicent Partal
04.03.2013
-
Allò que diga Espanya ja no és problema nostre
Vicent Partal
01.03.2013
-
El PSC no ho sap encara, però es va tornant independentista
Vicent Partal
28.02.2013
-
Un PSC desconegut
Vicent Partal
27.02.2013
Vicent Partal
09.12.2013
Senyor Rajoy, no s'amague rere les lleis: les independències són fets polítics
El president del govern espanyol ha concedit una entrevista a sis diaris europeus i s'hi ha trobat forçat a parlar de la situació catalana. Hi fa una resposta ben curiosa: diu que no vol autoritzar el referèndum ni ho pot fer, 'perquè la sobirania resideix en el poble espanyol, segons la constitució'. L'argument és molt feble. En primer lloc, perquè aleshores hauria d'explicar, per exemple, com és que l'estatut sí que es va poder votar en referèndum només a Catalunya. Però sobretot és feble perquè menysté voluntàriament allò que és clau en qualsevol procés d'independència: que parlem d'un fet polític, no d'un fet jurídic.
Argumentar amb tesis tan primes porta inevitablement a l'embarbussament i Rajoy, en l'entrevista, es fa un parell d'embolics monumentals. Primer diu que el dret d'autodeterminació només el reconeixien la Unió Soviètica, Iugoslàvia i Etiòpia. Amb la qual cosa reconeix implícitament que la resta dels estats independents del món han trencat amb la constitució que tenien a l'hora de fer-se independents, això que diu que ací no pot passar. I encara s'embolica més en parlant d'Escòcia. La Gran Bretanya s'ha irritat profundament amb Espanya per l'estúpida amenaça de vet contra Escòcia pronunciada fa uns quants dies. De manera que Rajoy se'n desdiu d'una manera evident i ja no s'atreveix a amenaçar de vetar l'entrada de l'Escòcia independent dins la Unió Europea. Però per mirar d'adobar-ho diu que el cas d'Escòcia no té res a veure amb el de Catalunya. Una declaració sorprenent que imagine que encuriosirà molt els lectors de l'entrevista, arreu del continent.
El punt més significatiu arriba quan diu que no pot autoritzar un referèndum a Catalunya perquè la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol, i ho remata així: 'És sorprenent que encara hi haja qui no se n'haja adonat.' El recurs retòric revela frustració, i en una entrevista publicada en sis països europeus pot tenir interpretacions molt estimulants. És evident que Espanya no aconsegueix les complicitats que cercava en els aliats europeus. Hollande, fa uns dies, va esquivar-la amb una significativa contundència. Cameron s'ha disgustat per la irrupció de Rajoy en la campanya escocesa. Espanya ha hagut de protestar enèrgicament davant països com Letònia, Lituània o Eslovènia perquè no havien amagat les seues simpaties per la causa catalana. I fins i tot la batalla mediàtica fa un tomb en contra seu, com ho demostra l'article de Libération d'aquest cap de setmana. La frase de Rajoy, doncs, a qui va adreçada?
A Europa tothom sap que un trencament radical com és una independència, la unificació alemanya o àdhuc la creació de la Unió Europea ha requerit sempre trencar normes que no preveien jurídicament la possibilitat del canvi polític real que s'esdevenia. Les constitucions no són intocables perquè tenen damunt la democràcia. I perquè si ho fossen, d'intocables, els grans canvis, els canvis profunds, no es podrien produir mai. Però és una evidència incontestable que el món canvia. I que en tot cas és després d'acceptar políticament que hi ha hagut un canvi important que els juristes troben les paraules necessàries per a sancionar-lo i fer veure que ha estat la cosa més lògica i natural. Els fets més importants de la història recent d'Europa han passat sempre malgrat allò que deien les constitucions afectades.
Sorprenentment, d'això sembla que el senyor Rajoy encara no se n'ha adonat...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015