La democràcia, contra l'altre

La vida té aquestes paradoxes: Hugo Chávez s'ha mort justament després de guanyar amb molta claredat unes eleccions que tothom admet que han estat netes. Segurament s'ha mort quan havia rebut més legitimitat del poble veneçolà per a continuar tirant endavant la seua revolució. Negligir el veredicte de les urnes no és mai cap bona idea, tampoc quan no te n'agrada el resultat.

No sóc això que se'n diu un chavista. Ja ho he explicat unes quantes vegades i avui no és precisament el millor dia per a insistir-hi. Tampoc no sóc partidari de fer bons els qui es moren, només perquè s'hagen mort. Però, pel que jo sé, i ho dic tan desapassionadament com sóc capaç de fer-ho, Hugo Chávez ha estat un personatge capaç de canviar Veneçuela i de millorar la vida de la majoria dels qui hi viuen. I em sembla evident que en el canvi polític que viu Amèrica cap a l'esquerra i la integració ell ha estat un actor principal, decisiu. Per a mi això no justifica els seus comportaments més discutibles, però crec que és tan sols constatant això que podem debatre honradament la seua obra i el llegat polític que deixa. 

A l'ensems, he de reconèixer que m'irrita especialment la sorprenent i descarada hipocresia amb què ataquen Chávez alguns que no poden presentar les més mínimes credencials a l'hora de parlar de democràcia. No em referesc a aquell patètic i interessat Juan Carlos del 'per què no calles?'. Parle, per exemple, de governs o partits que exerceixen la censura més explícita en els mitjans que controlen, però que no miren prim a l'hora de criticar determinades normatives de premsa veneçolanes. O de polítics que passen per alt la separació de poders per tombar un fiscal i pensen al mateix temps que això no és cap inconvenient per a blasmar la institucionalització de la revolució veneçolana.

La situació que vivim a Europa, amb l'acorralament com més va més visible de la democràcia i l'empobriment com més va més constatable de la ciutadania, tampoc no ens dóna grans arguments per a criticar uns altres països i regions del món. Quan alguns nacionalitzen empreses és molt difícil d'oblidar que aquí nacionalitzem pèrdues a benefici d'uns pocs. I quan alguns allarguen mandats imperativament fa mal d'acceptar que això siga una cosa gaire diferent d'imposar a un país un govern de tecnòcrates sense votació popular prèvia. 

Per desgràcia ja ens anem acostumant que el recurs a la democràcia vaja esdevenint sobretot un relat contra l'altre...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tan sols constatant el canvi que Chávez ha portat a Veneçuela hom li pot fer una crítica honrada