Opinió

 

<47/169>

Vicent Partal

20.09.2013

La samarreta ara és verda

Amb la seua llegendària capacitat narrativa, ahir Biel Majoral va batejar la revolta encapçalada pels docents balears com 'la quarta germania'. És una imatge poderosa que relliga els directors expedientats de Menorca o els al·lots colpejats a Ciutat per la policia amb Joanot Colom i Joan Crespí, amb el senyor de Raixa i també, és evident, amb el valencià Vicent Peris. Els herois de la revolta popular del segle XVI renaixen espiritualment avui a Mallorca i a les altres illes, vestits amb la samarreta verda que ja ha esdevingut símbol de llibertat, de la llibertat a l'escola i de la llibertat més enllà.


I passen coses i ja es guanyen batalles. Ahir, per exemple, el president Bauzá no es va atrevir a inaugurar el curs universitari, acaçat i atemorit per un estol de professors i alumnes rotundament units al costat dels vaguistes. Al costat dels mestres i de les famílies que resisteixen des de dilluns. I aquest no va ser pas un fet aïllat, car comencen a ser visibles els primers forats en les tropes de l'emperador, si m'és permesa la broma historicista. Batlles com el de sa Pobla, malgrat ser del PP, han fet saber que faran per manera que s'escolte la veu indignada de l'Assemblea de Docents. I ja hi ha una bona colla de casos de persones reconegudament pròximes al govern, familiars per exemple, que es deixen fotografiar amb la samarreta.


Si l'11 de setembre una samarreta groga va esdevenir el símbol de la revolta pel dret de decidir, una setmana després, a Mallorca però també més enllà, la samarreta verda representa la dignitat de tothom, la força col·lectiva. No tan solament la dignitat dels mallorquins, no solament la dignitat dels mestres, no solament la dignitat dels xiquets agredits per la intransigència supremacista del president Bauzá. La samarreta groga va simbolitzar la revolta pel futur; la samarreta verda és ara la batalla pel present. Vestits de verd som uns nous agermanats plantant cara als mascarats, disposats a canviar la història. Cridats a guanyar.


I per això al continent no podem restar indiferents a la batalla de les Illes. No podem restar allunyats de la nostra pròpia gent, no podem romandre quiets, simplement mirant què passa. La responsabilitat és nostra també i la veu nostra s'ha de sentir clara i contundent. Agermanada.

Mail Obert