Opinió
-
Una vergonya de 37.500 milions d'euros
Vicent Partal
15.03.2013
-
De quin Francesc parlem?
Vicent Partal
14.03.2013
-
Alerta al filibusterisme
Vicent Partal
13.03.2013
-
Bush i Irac = Camacho i Catalunya
Vicent Partal
12.03.2013
-
Els de l'Onze de Setembre continuem ací
Vicent Partal
11.03.2013
-
Un nou govern, de concentració
Vicent Partal
08.03.2013
-
La frontera del bon dia
Vicent Partal
07.03.2013
-
La democràcia, contra l'altre
Vicent Partal
06.03.2013
-
Un estat que no deixa ni opinar
Vicent Partal
05.03.2013
-
Línies vermelles a TV3
Vicent Partal
04.03.2013
-
Allò que diga Espanya ja no és problema nostre
Vicent Partal
01.03.2013
-
El PSC no ho sap encara, però es va tornant independentista
Vicent Partal
28.02.2013
-
Un PSC desconegut
Vicent Partal
27.02.2013
Vicent Partal
01.02.2013
El frare Rajoy i la màfia pepera
A Itàlia la frase va fer fortuna contra Bettino Craxi. Li deien el 'frare ric'. I aquest malnom, aquesta imatge de fet, el va matar políticament. Això va ser quan es descobrí l'escàndol de la 'tangetopoli', l'enorme esquema de corrupció de la política italiana. Se suposava que els diners de la 'tangentopoli' servien per finançar els monestirs (els partits) que deien ser pobres, però en realitat acabaven en les butxaques dels frares (els dirigents). Al cap de més de vint anys, Rajoy, de sobte, s’ha convertit en el frare de la política espanyola, i amb això tot ha entrat en una deriva impossible de preveure.
Això d'ahir, des que es va saber la publicació de les llibretes de Bárcenas, és molt gruixut. Molt. No és que la corrupció per a finançar els partits siga més honorable ni més assumible, que no ho és tampoc. Però això que es va descobrint del PP és molt pitjor, molt més gros, infinitament més brut. Perquè els diners corruptes, els diners de les empreses afavorides des del BOE o des del parlament, han anat a parar directament a les mans dels membres de la cúpula del partit que governa Espanya. I no pas com una anècdota circumstancial, sinó d'una manera sistemàtica i organitzada. Sobres sempre amb els mateixos diners, pagats regularment i sempre a la mateixa gent. El PP es presenta davant la societat convertit en una autèntica màfia que ha fet servir la política per a l'enriquiment personal. I ho ha fet eludint totes les lleis i procediments administratius. Que alguns, molts, ho sospitàssem no és igual que veure les quantitats i la regularitat i els còmputs i els noms.
Al PP se li ha complicat molt la cosa. És cert que n'hi hauria prou de respondre dues preguntes, però tots sabem que ja no poden fer-ho. Haurien de respondre primer si és veritat o no que han cobrat aquests diners i, en acabat, si aquests diners cobrats han estat declarats a Hisenda o no. I, vist com es van comportar ahir i les respostes que van donar, es fàcil de deduir que això que s’explica en les llibretes de Bárcenas és cert i que no saben com eixir-se'n.
I ara menys que mai. Perquè això seria un escàndol definitiu en qualsevol moment, però ara molt més. Perquè tots ho passem molt malament. Perquè la nostra societat és al límit del que pot tolerar, ofegada per les retallades i per les absurdes polítiques de l'austeritat --que no les vol només el PP, també CiU i el PSOE les han aplicades, però que el PP gestiona preferentment i de manera implacable.
Per això, que ara justament es demostre que tots aquests personatges indecents s'omplien les butxaques, no pas metafòricament ni pel bé de la política, sinó concretament, individual i sistemàtica, sobre a sobre i mes a mes, simplement fa venir basarda. I una indignació infinita.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015