Opinió
-
Una vergonya de 37.500 milions d'euros
Vicent Partal
15.03.2013
-
De quin Francesc parlem?
Vicent Partal
14.03.2013
-
Alerta al filibusterisme
Vicent Partal
13.03.2013
-
Bush i Irac = Camacho i Catalunya
Vicent Partal
12.03.2013
-
Els de l'Onze de Setembre continuem ací
Vicent Partal
11.03.2013
-
Un nou govern, de concentració
Vicent Partal
08.03.2013
-
La frontera del bon dia
Vicent Partal
07.03.2013
-
La democràcia, contra l'altre
Vicent Partal
06.03.2013
-
Un estat que no deixa ni opinar
Vicent Partal
05.03.2013
-
Línies vermelles a TV3
Vicent Partal
04.03.2013
-
Allò que diga Espanya ja no és problema nostre
Vicent Partal
01.03.2013
-
El PSC no ho sap encara, però es va tornant independentista
Vicent Partal
28.02.2013
-
Un PSC desconegut
Vicent Partal
27.02.2013
Vicent Partal
16.08.2012
Assange no és Pinochet i la Gran Bretanya té un gros problema
La crisi internacional oberta per la concessió de l’asil polític a Julian Assange --amb tantes arestes i tan complicades-- no és en cap cas un tema menor. No ho és perquè pot ser el motiu d'un autèntic incendi en l’Amèrica Llatina, però sobretot perquè pot significar un gest de menyspreu més de les normes democràtiques i de la legalitat internacional, de conseqüències imprevisibles.
La demanda d’Assange ha estat estudiada amb detall per l’Equador i els arguments del país americà són raonables. Que l’extradició a Suècia per aquell estrany cas d’atac sexual és un pas previ a enviar Assange als Estats Units és una presumpció més que probable. Suècia no ha volgut donar garanties que no seria així i, per tant, hem de pensar que el govern suec actua en aquest cas de còmplice del govern dels Estats Units.
I enviar Assange als Estats Units, que el reclama per les filtracions de Wikileaks, seria greu. No solament perquè el jutjarien per un afer indiscutiblement vinculat a la llibertat d’expressió i d'informació al món, sinó sobretot perquè les garanties judicials dels Estats Units en tot allò que fa referència a la seguretat nacional són molt deficients. N'hi ha prou de recordar l’escàndol del penal de Guantànamo. És difícil d'imaginar que Assange tindria un judici just als Estats Units i és greu d'acceptar que puga ser jutjat com a instrument d’unes filtracions d’indubtable interès polític a tot el món.
Finalment, que la Gran Bretanya pense a assaltar l’ambaixada equatoriana de Londres, on és ara Assange, és simplement intolerable. Una ambaixada és inviolable i, si bé és cert que el seu estatus és revocable pel país que l’acull, també ho és que això enmig d’un conflicte com aquest seria una greu violació de l’esperit de la diplomàcia. Molt greu.
Dit això, l’Equador és un país on la premsa no gaudeix de la llibertat necessària i Assange és un egòlatra que ha destruït, tot sol, Wikileaks.
Però aquests arguments no poden prevaler sobre el altres i, a més, si la Gran Bretanya ataca l’ambaixada equatoriana encendrà l'Amèrica llatina. La seua enemistat amb l’Argentina pel conflicte de les Malvines sumada a un atac a l’Equador, en un moment en què la integració del con sud creix i es fa visible, atiarien una reacció a la contra de conseqüències imprevisibles.
Especialment perquè encara pesa en el record que el Regne Units fou extraordinàriament permissiu amb Pinochet en una situació semblant. Quan va ser detingut a Londres perquè Espanya el reclamava per jutjar-lo la Gran Bretanya no va consentir a extradir-lo i va acabar deixant-lo tornar a Santiago, en aquell vergonyós viatge tan difícil d’oblidar. I ara l’ombra del dictador xilè és una herència feixuga.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015