Opinió

 

<47/169>

Vicent Partal

17.05.2012

Passar pantalla

Em fa l'efecte que ahir Artur Mas va captar el desencís que flota en l'ambient i va voler capgirar la situació. Va dir, per primera volta, que no creia que l'estat espanyol acceptàs el pacte fiscal amb Catalunya. Això, ja ho sabíem tots, i ell segurament també. Però no és igual que ho sàpiga i calle, o que ho diga en qualitat de president. Per això, la reacció immediata que se m'acut és de demanar un pas de pantalla: no perdem més temps, que el país s'enfonsa molt cada dia que passa.


Mas féu del pacte fiscal el seu motiu d'unió. De primer va parlar de convocar un referèndum, després de portar-lo al parlament; i sempre ha defensat que Madrid havia d'escoltar aquesta reclamació, si era una reclamació unitària. És una evidència que ho és i és notori també que el país no resistirà tranquil gaire més aquest escanyament econòmic desproporcionat. Ha passat un any i mig de govern i es veu que ja n'hi ha hagut prou per a entendre que el pacte fiscal era àmpliament reclamat, però també que Madrid no l'acceptaria. I ara quina ha de ser l'eixida?


Segons que va dir el president de la Generalitat, l'eixida serà la implantació unilateral d'una fiscalitat pròpia. Serà un gest de desafiament i de sobirania que, evidentment, portarà la relació amb Espanya a un punt a què no havia arribat mai. Però, posats a pensar-hi, és inevitable de demanar-se si paga la pena d'aturar-se en aquesta proposta, just a un pam de l'estat propi. A mi, personalment, arribats en aquest punt, em sembla tan difícil i conflictiu topar per aconseguir una hisenda pròpia contravenint a la legalitat actual, com topar per la independència, també contravenint a la legalitat actual. I per tant, expose obertament si ja no seria hora de passar pantalla...

Mail Obert