Opinió
-
Una vergonya de 37.500 milions d'euros
Vicent Partal
15.03.2013
-
De quin Francesc parlem?
Vicent Partal
14.03.2013
-
Alerta al filibusterisme
Vicent Partal
13.03.2013
-
Bush i Irac = Camacho i Catalunya
Vicent Partal
12.03.2013
-
Els de l'Onze de Setembre continuem ací
Vicent Partal
11.03.2013
-
Un nou govern, de concentració
Vicent Partal
08.03.2013
-
La frontera del bon dia
Vicent Partal
07.03.2013
-
La democràcia, contra l'altre
Vicent Partal
06.03.2013
-
Un estat que no deixa ni opinar
Vicent Partal
05.03.2013
-
Línies vermelles a TV3
Vicent Partal
04.03.2013
-
Allò que diga Espanya ja no és problema nostre
Vicent Partal
01.03.2013
-
El PSC no ho sap encara, però es va tornant independentista
Vicent Partal
28.02.2013
-
Un PSC desconegut
Vicent Partal
27.02.2013
Vicent Partal
20.03.2012
TV3 és una línia vermella per a tots
La possibilitat que CiU i PP copen el nou consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va desfermar ahir un notable enrenou. TV3 és, sens cap mena de dubte, un pilar fonamental del país, i tot canvi brusc que la puga afectar causa, naturalment, alarma. La decisió d’ahir no és encara final i, per tant, cal esperar que es puga refer un consens més ampli, un consens que finalment és responsabilitat de tots.
És responsabilitat sobretot de Convergència i Unió que, en definitiva, és qui deté el govern i qui ha preparat la llei que reforma els òrgans de la Corporació. S'havia dit que CiU havia pactat amb Esquerra un dels seus representants (cosa que Esquerra nega) però crec que cometrà un error important si, finalment, acaba governant la ràdio i la televisió pública catalanes amb el PP i prou. Per la governabilitat mateixa dels mitjans públics, però també per la credibilitat del seu projecte i perquè qualsevol mesura que vulguen prendre es llegirà en uns termes que ells no controlaran.
Per una altra banda, que el PP vulga fer valer els seus vots és normal. Que vulguen que això es plasme en una vice-presidència es pot entendre perquè, al capdavall, els seus vots foren els únics decisius. Però CiU hauria de ser conscient que l’hostilitat del PP envers el català fa impossible d’acceptar socialment que els populars tinguen un paper tan destacat en la corporació, un instrument privilegiat de defensa i promoció de la llengua. La vice-presidència, que al capdavall no té cap mena de poder efectiu que no siga delegat pel president, podria ser un tema menor en un consell més plural, però és massa visible en un consell només de dos.
Ara, en aquesta ocasió la línia vermella no és únicament per a CiU. L’oposició hi té també una responsabilitat, i molt especialment el PSC. El segon partit del parlament hauria de fer un esforç de consens pel bé de tots i sobretot pel bé de la Corporació. Cal entendre que ells hagen votat contra la reforma d’un projecte que van impulsar quan eren al govern. Per això no els hauria d’estranyar que ara el PP se’n beneficie. I en tot cas, no crec que això impossibilite algun acord posterior, si amb aquest acord asseguren més pluralitat i més independència per a TV3 i Catalunya Ràdio, que al final és l’objectiu que cercava el seu projecte original. Ells també tenen quinze dies per a refer la situació i eixir del pou de marginalitat en què poden caure, si s'entesten a veure a tot arreu una aliança de la dreta i a creure que ells en poden treure alguna benefici electoral, d’anar-hi contra.
PS. Dit tot això, negue la major. Crec que el consell de la Corporació hauria de ser format per independents sense adscripció partidària i que, si això no pot ser, hi hauria d'haver representats tots els partits de la cambra, siga de directament, siga amb candidats de consens entre formacions diverses. Però tal com estan les coses, això és simplement un desig...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015