Opinió

 

<44/169>

Vicent Partal

17.05.2013

El viatge peculiar d'Enric Millo

Enric Millo s'ha distingit els darrers mesos per un gran entusiasme a l'hora de defensar les posicions del PP, normal, i qualsevol atac contra l'independentisme. Millo, temps enrere, va ser militant d'Unió Democràtica, i el pas des d'Unió al PP va ser vist aleshores amb una certa normalitat, car tenen projectes nacionals divergents però socialment no tant. Ara, la sorpresa és que, abans de fer aquest pas, Enric Millo va intentar que la travessia fes port a Esquerra Republicana. I això sí que no sembla gaire normal.


No és que no siga normal que es volgués fer d'Esquerra Republicana, perquè al capdavall és la mateixa equació amb els quocients canviats: Unió divergeix socialment d'ERC però nacionalment pot no divergir-ne tant. No. El fet sorprenent és que, pocs dies després d'abandonar Unió el 2003, demanàs la incorporació a ERC, sempre que li assegurassin de ser diputat. I, en veient la negativa de ser acceptat en aquest partit, immediatament després s'afiliàs al PP, amb les mateixes condicions.


Entre ERC i PP, ací sí que no quadra res. Ni complicitat social ni complicitat nacional. Fa uns quants dies es va mostrar indignat quan li van recordar el fet i va dir que era mentida. A VilaWeb ho confirmem avui amb tots els ets i uts. On va parlar, amb qui i què va dir. Ara mateix, doncs, em sembla que el senyor Millo ja té dues coses a aclarir. La primera, com és que va fer aquest recorregut tan singular i la segona, com és que li sap greu que se sàpiga. 


I un detall final: evidentment, tothom té el dret de canviar d'opinió, només faltaria! Però els fets, relatats ara fil per randa, no apunten precisament a cap canvi d'ideologia, sinó al manteniment del lloc de feina. Que és prou diferent.

Mail Obert