Opinió

 

<44/169>

Vicent Partal

05.04.2013

Camps i Barberá: ells

Cueja encara la interlocutòria contra Cristina de Borbó. Una decisió judicial que ha obert una crisi política de conseqüències molt notables i que té un dels epicentres a València.


El jutge Castro ha elaborat un discurs que mira més enllà de la infanta espanyola. El seu argument gira entorn de la institució tant com de la persona. Hi descriu la complicitat necessària per a cometre els delictes, i ho fa de tal manera que queda clar que Cristina de Borbó podria ser culpable, però només en tant que era part de la casa reial i precisament en la condició de membre de la casa reial. I apareix, diria que ressona, una vegada i una altra la inquietant pregunta de què sabia el seu pare i què no sabia.


Per això, precisament, pren valor un dels episodis més inquietants de tota la trama: la reunió al Palau de la Zarzuela d'Iñaki Urdangarin amb el president de la Generalitat, Francisco Camps aleshores, i la batllessa de València, Rita Barberá.


Curiosament, o no, el jutge encara no ha pogut esbrinar si aquest reunió es va fer. Ni el jutge ni ningú. I ahir mateix els partits valencians s'exclamaven que fos tan difícil de repassar l'agenda oficial de tots dos polítics i respondre obertament a la qüestió.


Camps calla, de moment, però Barberá ja ha dit que no pensa dir-ne res, actitud que és simplement xocant. Però que segurament s'explica perquè sap, o li han dit, que el seu testimoni pot ser clau si hi ha la pretensió d'elevar les sospites cap a Juan Carlos. Simplement perquè fa molt mal d'explicar que tot un president de la Generalitat entràs al palau del rei sense que ell ho sabés ni li interessàs de saber què hi feia.


I, dit això, no em negareu que el fet que siga d'aquests dos personatges de qui depenga ni més ni menys que l'honorabilitat del monarca és un episodi digne del guionista més sofisticat.

Mail Obert