Opinió
-
La dreta extrema
Vicent Partal
20.05.2013
-
El viatge peculiar d'Enric Millo
Vicent Partal
17.05.2013
-
Ells fan com feien els nazis
Vicent Partal
16.05.2013
-
Una agressió que reclama respostes
Vicent Partal
15.05.2013
-
Un sol poble
Vicent Partal
14.05.2013
-
La meua proposta: cap llengua oficial
Vicent Partal
13.05.2013
-
L'assalt contra el català i el control de la perifèria
Vicent Partal
10.05.2013
-
Contra la imposició, la desobediència
Vicent Partal
08.05.2013
-
El perill de la dependència
Vicent Partal
08.05.2013
-
La diversió Navarro i el fons de la qüestió
Vicent Partal
07.05.2013
-
Quan serà el referèndum?
Vicent Partal
06.05.2013
-
Una impugnació que val un imperi
Vicent Partal
30.04.2013
-
Agredir per sistema
Vicent Partal
29.04.2013
Vicent Partal
06.03.2013
La democràcia, contra l'altre
La vida té aquestes paradoxes: Hugo Chávez s'ha mort justament després de guanyar amb molta claredat unes eleccions que tothom admet que han estat netes. Segurament s'ha mort quan havia rebut més legitimitat del poble veneçolà per a continuar tirant endavant la seua revolució. Negligir el veredicte de les urnes no és mai cap bona idea, tampoc quan no te n'agrada el resultat.
No sóc això que se'n diu un chavista. Ja ho he explicat unes quantes vegades i avui no és precisament el millor dia per a insistir-hi. Tampoc no sóc partidari de fer bons els qui es moren, només perquè s'hagen mort. Però, pel que jo sé, i ho dic tan desapassionadament com sóc capaç de fer-ho, Hugo Chávez ha estat un personatge capaç de canviar Veneçuela i de millorar la vida de la majoria dels qui hi viuen. I em sembla evident que en el canvi polític que viu Amèrica cap a l'esquerra i la integració ell ha estat un actor principal, decisiu. Per a mi això no justifica els seus comportaments més discutibles, però crec que és tan sols constatant això que podem debatre honradament la seua obra i el llegat polític que deixa.
A l'ensems, he de reconèixer que m'irrita especialment la sorprenent i descarada hipocresia amb què ataquen Chávez alguns que no poden presentar les més mínimes credencials a l'hora de parlar de democràcia. No em referesc a aquell patètic i interessat Juan Carlos del 'per què no calles?'. Parle, per exemple, de governs o partits que exerceixen la censura més explícita en els mitjans que controlen, però que no miren prim a l'hora de criticar determinades normatives de premsa veneçolanes. O de polítics que passen per alt la separació de poders per tombar un fiscal i pensen al mateix temps que això no és cap inconvenient per a blasmar la institucionalització de la revolució veneçolana.
La situació que vivim a Europa, amb l'acorralament com més va més visible de la democràcia i l'empobriment com més va més constatable de la ciutadania, tampoc no ens dóna grans arguments per a criticar uns altres països i regions del món. Quan alguns nacionalitzen empreses és molt difícil d'oblidar que aquí nacionalitzem pèrdues a benefici d'uns pocs. I quan alguns allarguen mandats imperativament fa mal d'acceptar que això siga una cosa gaire diferent d'imposar a un país un govern de tecnòcrates sense votació popular prèvia.
Per desgràcia ja ens anem acostumant que el recurs a la democràcia vaja esdevenint sobretot un relat contra l'altre...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015