Opinió
-
La dreta extrema
Vicent Partal
20.05.2013
-
El viatge peculiar d'Enric Millo
Vicent Partal
17.05.2013
-
Ells fan com feien els nazis
Vicent Partal
16.05.2013
-
Una agressió que reclama respostes
Vicent Partal
15.05.2013
-
Un sol poble
Vicent Partal
14.05.2013
-
La meua proposta: cap llengua oficial
Vicent Partal
13.05.2013
-
L'assalt contra el català i el control de la perifèria
Vicent Partal
10.05.2013
-
Contra la imposició, la desobediència
Vicent Partal
08.05.2013
-
El perill de la dependència
Vicent Partal
08.05.2013
-
La diversió Navarro i el fons de la qüestió
Vicent Partal
07.05.2013
-
Quan serà el referèndum?
Vicent Partal
06.05.2013
-
Una impugnació que val un imperi
Vicent Partal
30.04.2013
-
Agredir per sistema
Vicent Partal
29.04.2013
Vicent Partal
25.01.2013
Referèndum el 8 de juny de 2014
Ahir ho va insinuar Junqueras però aquesta hipòtesi ja fa temps que circula: el 8 de juny de 2014 hi ha eleccions europees i per això seria un dia ideal per a fer el referèndum. Un referèndum que Espanya no podria evitar... si el fèiem en forma d'eleccions.
Imaginem-ne els passos. Ara el govern català demanarà permís al govern espanyol per fer el referèndum, un permís que serà denegat. I, després d'aprovar la llei de consultes, aquesta que el parlament ja comença a elaborar, convocarem, sense permís de l'estat, el referèndum. L'estat provarà d'impedir-ho legalment. Imaginem-nos que se'n surt. Tindríem cap més eixida? I tant. Podríem usar una convocatòria que el govern espanyol no puga prohibir en cap cas, unes eleccions.
La convocatòria d'eleccions és una competència exclusiva del president de la Generalitat. L'estat espanyol no pot prohibir-les. De manera que seria una darrera possibilitat perfectament plausible: convocar eleccions amb forma de referèndum.
I com es converteixen unes eleccions en un referèndum? Doncs fent una sola candidatura que agrupe tots els partidaris de la independència. Una candidatura que votar-la equivaldria a votar que sí. Una candidatura que podem suposar de forma raonable que aconseguiria una majoria immensa al parlament i que podria proclamar aleshores la independència, sense esperar res més.
La data fins i tot podria ser clara. El 8 de juny de 2014 hi haurà eleccions al parlament europeu. El dispositiu electoral, doncs, ja seria preparat i tindríem el ressò internacional assegurat. Faltarien pocs mesos per al referèndum escocès i ja s'hauria esgotat tot el camí legal previ: la llei catalana de consultes ja hauria estat aprovada i l'estat ja hauria perseguit tot allò que fos perseguible. Per què caldria esperar més?
Alguns poden creure que un referèndum d'aquesta mena és poc seriós i seria objecte de mofa a l'estranger. S'equivoquen. No oblidem que la independència no és principalment un acte jurídic, sinó un acte polític. Per a fer-lo com cal jurídicament necessitaríem l'acord d'Espanya. I això és impossible. Per tant, el camí és demostrar al món que Catalunya és un problema polític que cal resoldre. I això únicament passarà una volta proclamada la independència, quan els altres estats es troben obligats a decidir si la reconeixen o no.
I aleshores sí, en la decisió dels altres estats pesarà la manera com s'haja fet el procés i quina representativitat tinga. Podrem, doncs, demostrar que el mètode ha estat impecable en termes democràtics i que si de cas ha estat Espanya que no ha volgut el referèndum. I que la majoria és incontestable. Perquè, en aquesta condicions, fins i tot un referèndum electoral seria suficient per a comptar els vots, saber la representativitat que tenim i posar-la sobre la taula dels països que ens hauran de reconèixer diplomàticament. Que aquesta és la qüestió de debò.
PD: Veig pel twitter que potser no m'he explicat bé. El que vull dir és convocar eleccions al parlament el mateix dia que les eleccions europees.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015