Opinió
-
La dreta extrema
Vicent Partal
20.05.2013
-
El viatge peculiar d'Enric Millo
Vicent Partal
17.05.2013
-
Ells fan com feien els nazis
Vicent Partal
16.05.2013
-
Una agressió que reclama respostes
Vicent Partal
15.05.2013
-
Un sol poble
Vicent Partal
14.05.2013
-
La meua proposta: cap llengua oficial
Vicent Partal
13.05.2013
-
L'assalt contra el català i el control de la perifèria
Vicent Partal
10.05.2013
-
Contra la imposició, la desobediència
Vicent Partal
08.05.2013
-
El perill de la dependència
Vicent Partal
08.05.2013
-
La diversió Navarro i el fons de la qüestió
Vicent Partal
07.05.2013
-
Quan serà el referèndum?
Vicent Partal
06.05.2013
-
Una impugnació que val un imperi
Vicent Partal
30.04.2013
-
Agredir per sistema
Vicent Partal
29.04.2013
Vicent Partal
01.03.2012
La sòcia Cristina
La muller d'Iñaki Urdangarin, una de les filles del rei d'Espanya, no serà ni processada ni investigada, en el procés de corrupció contra el seu marit. No ens estranya gens, és clar. En un país on un jutge gosa dir que el seu marit no és un ciutadà com els altres, qui es pensa que ningú podia dir res més?
I si s'haguessin limitat a dir que no la processarien, rai. Tots ho hauríem entès –i a qui importa que ho consideràssem més encertat o menys? A l'esposa d'Iñaki Urdangarín no ho crec. Al seu pare, elegit en una votació en què solament va participar un sol elector, encara menys.
Però, no. A sobre, han hagut de donar solemnement una explicació 'progre': que ja s'havia acabat l'època en què un cònjuge havia de carregar-se per força les obres del seu estimat.
No puc estar-hi més d'acord. Però la trampa és tan barroera que arriba a molestar-me –com si fórem uns babaus. Perquè en aquest judici allò que hi ha en joc no és pas la responsabilitat de Cristina de Borbon com a cònjuge, sinó la responsabilitat de Cristina de Borbón com a sòcia. Que no és ben bé igual, encara que ho semble.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015