Opinió
-
La pressió europea és la que fa més mal a Rajoy
Vicent Partal
16.07.2013
-
I si cau Rajoy, això com ens afecta?
Vicent Partal
15.07.2013
-
Una unitat important, però molt difícil
Vicent Partal
12.07.2013
-
I els corruptors?
Vicent Partal
11.07.2013
-
Cap a Ciutadans o cap a l'independentisme
Vicent Partal
10.07.2013
-
Posar dia
Vicent Partal
09.07.2013
-
La independència més espanyola
Vicent Partal
08.07.2013
-
El PSC contra el rellotge
Vicent Partal
05.07.2013
-
No podem aguantar dos anys més
Vicent Partal
04.07.2013
-
Aturar Plataforma per Catalunya. Però com?
Vicent Partal
03.07.2013
-
Això que tenim a l'altra banda
Vicent Partal
02.07.2013
-
Tan sols era un concert, però...
Vicent Partal
01.07.2013
-
Violència desproporcionada
Vicent Partal
28.06.2013
Vicent Partal
04.10.2013
Castor: un escàndol exemplificador
Aquest darrer any he estat unes quantes vegades a Vinaròs. Hi tinc bons amics que m'han expressat cada volta la preocupació per les conseqüències de la instal·lació i les activitats de la plataforma Castor. Aquestes últimes hores patesc per ells. Dotzenes de terratrèmols, menuts i no tant, han sacsejat les terres del Sènia. Molts, de nit. Tots, evidentment, lligats a la Castor.
La plataforma Castor és un magatzem submarí de gas construït per ACS, l'empresa de Florentino Pérez, una de les empreses al servei de la qual s'ha posat tot l'estat espanyol. Ja ho sabeu: allò de la casta extractiva.
ACS, el grup ACS, construeix l'AVE, el tram Barcelona-Girona posem per cas. Fa i es queda moltes de les autopistes i carreteres de peatge, tou o dur, com ara l'Eix Transversal. Construeix o reforma molts aeroports, el d'Eivissa el més recent. Feia un munt d'urbanitzacions en temps de la bombolla financera –ara ja no tant–. Cimenta rius, el Xúquer sense anar més lluny. Manté i conserva metros, com la línia 9 de Barcelona. I també, entre moltes més activitats, forada mines o fa projectes com ara Castor.
El lector ja deu haver notat que una enorme part dels ingressos d'aquest grup a l'estat espanyol deriven d'adjudicacions a dit o amb concurs dels governs. Cosa que és un gran negoci evident i sobretot molt segur. Però, així i tot, els comptes no els quadren. No fa pas gaire, el New York Times va definir ACS com l'exemple global d'una empresa fora de control. Té un deute de 9.000 milions d'euros, més del doble del seu valor a la borsa. I no és pas l'únic escàndol. Sobrecosts injustificats són més que habituals en aquesta empresa que controla el president del Reial Madrid, juntament amb els Albertos (aquells famosos Cortina i Alcocer) i la família March. Enguany la caiguda de les accions d'ACS a la borsa ja ha estat del 40%. Tot una mostra panoràmica del funcionament del capitalisme 'spanish style'.
I és en aquest context, i enmig d'aquest desastre, que cal entendre Castor. Castor és una inversió. D'ACS. Acceptada per Zapatero i pagada escandalosament per Rajoy, que va arribar a canviar la llei perquè es pogués posar en funcionament i, amb això, pogués ser rescatada per Enagás. ACS havia pactat que vendria la major part de les seues accions a Enagás quan la plataforma funcionàs, cosa que vol dir que ingressaria uns quants milions a la seua malmesa caixa. Si no funciona no hi ha milions, Enagás no compra. I per això, malgrat els enormes dubtes que suscitava la seua activitat, s'ha engegat. Perquè ACS puga recuperar una part de la inversió feta i no perille encara més l'empresa que seu al capdamunt de l'estat.
I com voleu que enmig d'aquesta operació d'estat facen cas dels veïns de Vinaròs? Com voleu que es preocupen d'analitzar si Castor causa terratrèmols o no abans d'activar-la? Com voleu que pensen quin sentit té aquesta planta si el sistema gasista de l'estat és sobrecapacitat i no hi ha, no hi havia, cap necessitat de fer-la.
'Ells' pensen en els seus. I això és Espanya.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015