Una unitat important, però molt difícil

La proposta de fer una candidatura sobiranista unida a les pròximes eleccions europees té molt trellat. Però no puc negar que veig molt difícil que reïsca. Perquè a l'hora d'encarar-la, lògicament, cada partit pensa primerament en els seus condicionants propis. Condicionants de tota classe, com ara ideològics, de pactes europeus o de càlcul de possibilitats. I això estic segur que dificultarà molt un acord que, si no és global, a parer meu no tindria sentit.

La proposta presentada ahir va adreçada a tots els grups, però és evident que hi ha uns cercles concèntrics. Una cosa seria aconseguir que CiU i ERC fessen una candidatura conjunta, una altra que la fessen tots els independentistes i una de més complicada encara que la fessen tots els grups partidaris del dret de decidir. No veig, per exemple, de quina manera ICV podria desmarcar-se d'Esquerra Unida, precisament en unes eleccions en què ho tenen tot de cara per a obtenir un èxit com fa dècades que no veuen. O com explicarien que van junts CiU i la CUP en uns comicis al parlament europeu, que serà una cambra tremendament polaritzada sobre el model social.

En canvi, allò que fa possible l'acord per a un referèndum és que al final la votació és única: tan sols cal coincidir en la resposta a un enunciant concret, i hom pot discrepar en tota la resta. Al cap d'un minut d'haver votat junts ja no cal fer res més, junts. No cal pactar com es governarà una coalició durant anys o quina posició es prendrà conjuntament a l'hora de votar qüestions en què l'acord ideològic és impensable.

Lamente, per tant, ser tan poc entusiasta. Si els partits són capaços de sorprendre'm amb una candidatura unitària catalana seré el primer d'alegrar-me'n, rectificar i aplaudir. Perquè la bondat de la proposta és evident: un resultat aclaparador a les eleccions europees seria un missatge fort a Europa i reforçaria la confiança en el referèndum. Potser hauria de ser una candidatura independent amb el suport explícit d'uns partits que no es presentarien. Ara mateix la pressió popular és molt poderosa i podria fer factible qualsevol idea...

Esperem doncs l'evolució de tot això. Però, siga com siga, no comparem aquestes eleccions amb el referèndum ni ens frustrem per una manca d'unitat que no ha de repercutir per força en la resta del procés ni ser necessàriament significativa.

L'opinió dels subscriptors de VilaWeb

Els subscriptors que han respost al correu diari estan, en general, molt més convençuts que jo de la bondat de la crida unitària a les eleccions europees. Com a mostra, tres dels correus rebuts.

Joan Guasch: 'Les eleccions al PE són els únics comicis que, encarats en clau plebiscitària per una coalició sense fissures de totes les forces sobiranistes, l'estat espanyol no podrà avortar, per raons òbvies: té mecanismes constitucionals suspensoris per a impedir tots els altres, però no pas aquests. Cal no menystenir les lliçons de la història: unes eleccions locals el 12 d'abril de 1931, quan era absolutament inversemblant la possibilitat d'un referèndum sobre la forma de govern de l'estat, van portar a l'adveniment de la Segona República. Cal visió, generositat i valor per part de tots. Audentes fortuna iuvat.'

Joan Torres: 'No em sembla només una bona idea, sinó la millor jugada i la millor targeta de presentació que podrien presentar els eurodiputats catalans. Vaig fer una aportació a través del Tot Suma i res, la cosa de moment s'ha aturat... Però no podem desaprofitar una magnífica oportunitat com aquesta per demostrar a la UE que la cosa va tant de debò que els partits sobiranistes s'hi presenten tots units en una mateixa candidatura. A més, les eleccions europees agafarien de sobte un interès i unes expectatives que ara mateix no tenen... Jugada perfecta: som-hi tots junts a Europa! Fem pinya per la sobirania i el referèndum!'

Pep Agulló: 'Són més que no ens pensem, els tenim dins el país i acumulen un poder immens. És la plutocràcia catalana (La Caixa, Abertis, Gas Natural, Grup Godó, Codorniu,…) i els polítics que sovint hem considerat dels nostres, com diu López Bofill, són "els vigilants del gueto" que treballen amb dedicació i constància per sotmetre Catalunya a Espanya. I contra aquesta quinta columna necessitem iniciatives que contrarestin el seu poder. Benvinguda, doncs, aquesta candidatura unitària catalanista a les eleccions europees. Si es constituís seria un pas importantíssim cap als nostres objectius sobiranistes i reforçaria la unitat a Catalunya, tan necessària.'

Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els informa de les notícies que treballa per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. En aquest correu, s'hi inclou el tema de què tractarà l'editorial i per aquest motiu les seues opinions arriben abans no siga publicat i s'hi ajunten.

Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El cop d'efecte seria important, però hi ha unes dificultats d'entesa enormes.