Opinió
-
Via Catalana: tots sabem on som
Vicent Partal
08.08.2013
-
El pederasta del CNI
Vicent Partal
05.08.2013
-
El contrast socialista
Vicent Partal
31.07.2013
-
Qui és l'enemic?
Vicent Partal
30.07.2013
-
Els considere uns delinqüents
Vicent Partal
29.07.2013
-
Un informe clar i nítid
Vicent Partal
26.07.2013
-
El full de ruta
Vicent Partal
25.07.2013
-
La martingala judicial
Vicent Partal
24.07.2013
-
Protestar sempre paga la pena
Vicent Partal
23.07.2013
-
Quan l'estat s'amaga
Vicent Partal
22.07.2013
-
Poders gens separats
Vicent Partal
19.07.2013
-
Cal dimitir
Vicent Partal
18.07.2013
-
Un sistema acorralat
Vicent Partal
17.07.2013
Vicent Partal
13.09.2013
Debat superat
La Via Catalana va començar al Pertús i es va acabar a Vinaròs. La convocatòria oficial era una altra, però les mans de la gent es van lligar ininterrompudament del Baix Maestrat al Vallespir. I amb això es va demostrar que les coses no són tan difícils com sovint sembla. L'abraçada de Llach amb Santos, plena de naturalitat, va ser un dels símbols més potents del dia, un dia tot sencer per al record.
Els lectors de VilaWeb deuen recordar que quan es va fer pública la proposta de la Via Catalana hi va haver molta polèmica pel trajecte. Polèmica a Lleida, però sobretot polèmica arreu, entre els defensors que el traçat no ultrapassàs els límits de la futura república i els qui opinàvem que sí que havia d'anar més enllà, precisament per esdevenir un precedent vistent del comportament que hauria de tenir el nou estat.
La polèmica s'apaivagà i la Via ha estat un èxit notable, també en això. N'hem parlat de sobres, de l'èxit al Principat, però avui voldria remarcar que la Via Catalana ha estat també un èxit per al País Valencià i per a Catalunya Nord.
Al nord la portada d'ahir de L'indépendant feia que molts vells militants es trobassen obligats a fregar-se els ulls. Habitualment refractari a la catalanitat que no siga la folclòrica, el diari de Perpinyà ahir semblava enorgullit de ser català i barrejava nord i sud amb una passió insòlita. Ho havien aconseguit els milers de nord-catalans que havien decidit que no podien quedar-se fora, a l'altra banda, i també tots els autobusos de catalans del sud que havien entès perfectament que tant país seu era el de l'un costat de la ratlla com el de l'altre.
A Vinaròs tot va ser molt més complicat, com és sabut, però molt més estimulant encara. El govern valencià va provar de prohibir-la (no saben fer res més?) i en va eixir escaldat amb una sentència jurídica que pot marcar el futur immediat, i escarnit per una presència que va superar de llarg la que s'esperava. Els guàrdies civils i les amenaces van fer la guitza, però no van impedir un èxit d'assistents remarcable. Recordem-ho: era en un dia feiner i en una hora intempestiva per a qui treballa.
Tal com han anat les coses al País Valencià, la Via Catalana ja ha estat un gran respir. Els de sempre bramen com sempre, però a Vinaròs s'hi van veure convergir, mà amb mà, totes les sensibilitats del nacionalisme valencià. Hi havia, és clar, els grups de l'esquerra independentista, molt notablement. Però també diputats i regidors de Compromís, membres d'Esquerra Unida i fins i tot algun regidor socialista, agafats de la mà dels representants del món cultural i educatiu, de l'associacionisme cívic.
I aquesta presència, aquesta decisió a l'hora de defensar el país i la llibertat d'expressió va ser important. Important per al País Valencià, però també important per al Principat. Un detall anecdòtic: la portada d'El País que ahir va extasiar tanta gent a Barcelona era feta en territori valencià i la immensa senyera que il·lustrava la informació de la Via Catalana era exactament la d'Almenara. Un altre detall encara: circula la idea de convocar cadenes humanes en totes les comarques valencianes el 9 d'octubre. I alerta que si es fa podria haver-hi una gran sorpresa. Perquè 'ells' han convertit la idea, el concepte, de cadena humana en un símbol de democràcia, llibertat d'expressió i estima pel país.
En definitiva que ha passat allò que hauríem pogut preveure. Que la força del Principat s'encomana i la resta del país esdevé així més fort, però alhora fa més fort també el Principat. Tota una lliçó de futur.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015