Opinió
-
Via Catalana: tots sabem on som
Vicent Partal
08.08.2013
-
El pederasta del CNI
Vicent Partal
05.08.2013
-
El contrast socialista
Vicent Partal
31.07.2013
-
Qui és l'enemic?
Vicent Partal
30.07.2013
-
Els considere uns delinqüents
Vicent Partal
29.07.2013
-
Un informe clar i nítid
Vicent Partal
26.07.2013
-
El full de ruta
Vicent Partal
25.07.2013
-
La martingala judicial
Vicent Partal
24.07.2013
-
Protestar sempre paga la pena
Vicent Partal
23.07.2013
-
Quan l'estat s'amaga
Vicent Partal
22.07.2013
-
Poders gens separats
Vicent Partal
19.07.2013
-
Cal dimitir
Vicent Partal
18.07.2013
-
Un sistema acorralat
Vicent Partal
17.07.2013
Vicent Partal
23.07.2013
Protestar sempre paga la pena
Elie Wiesel, el conegut premi Nobel de la pau, ho explicà una vegada amb una contundència que jo no podria superar mai: 'Cal protestar: perquè la neutralitat només ajuda els opressors i no les víctimes.' Efectivament. Cal protestar. Cal protestar sempre, per dignitat. Però, això dit, cal ser conscient que la protesta serveix i dóna fruits. Especialment la persistència en la protesta.
Ahir vam veure com els tribunals decidien de tornar a obrir el cas del metro de València, després de llarguíssims anys. Anys en què les víctimes han estat maltractades pel govern i s'han sentit massa soles. Anys en què amb una paciència infinita ha calgut reconstruir els detalls d'un dels desastres més greus de la història valenciana recent. Anys en què no deixar morir la mobilització i protestar, sempre i cíclicament, era una manera de mantenir obert un conflicte que el govern valencià volia senzillament tancar. No sabem què passarà ara en el nou judici, però si més no que es torne a obrir i que els qui tots considerem culpables no puguen evitar-lo ja és una victòria sensacional.
Com ha estat una victòria la dimissió del responsable de la Marca España, després del piulet desafortunat contra els catalans, contra tots els catalans. Com ho ha estat fins i tot la xiuladissa contra l'himne espanyol, les successives i permanents escridassades, que són una eina de protesta tan clara i rotunda que fins i tot l'estat s'espanta i renuncia a enviar-hi els seus representants.
Protestar no és tan solament una manera de defensar-se sinó també de construir. De construir un consens, de marcar unes línies vermelles, que ajuden a cohesionar un país. Com hem pogut constatar clarament, al sud i al nord, aquests dies passats.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015