Opinió
-
Via Catalana: tots sabem on som
Vicent Partal
08.08.2013
-
El pederasta del CNI
Vicent Partal
05.08.2013
-
El contrast socialista
Vicent Partal
31.07.2013
-
Qui és l'enemic?
Vicent Partal
30.07.2013
-
Els considere uns delinqüents
Vicent Partal
29.07.2013
-
Un informe clar i nítid
Vicent Partal
26.07.2013
-
El full de ruta
Vicent Partal
25.07.2013
-
La martingala judicial
Vicent Partal
24.07.2013
-
Protestar sempre paga la pena
Vicent Partal
23.07.2013
-
Quan l'estat s'amaga
Vicent Partal
22.07.2013
-
Poders gens separats
Vicent Partal
19.07.2013
-
Cal dimitir
Vicent Partal
18.07.2013
-
Un sistema acorralat
Vicent Partal
17.07.2013
Vicent Partal
25.06.2013
El pacte i el compliment
CiU i ERC van signar un pacte al començament d'aquesta legislatura que establia un seguit d'acords sobre l'estabilitat del govern i incloïa un annex on es dibuixava el full de ruta cap al referèndum. Aquest full de ruta especificava detalladament el camí a seguir. De manera que, ara que som en un punt particularment decisiu, fer-hi un repàs és un exercici saludable.
Aquesta ruta cap a la consulta conté sis punts. El primer reclama la proclamació de la 'Declaració de sobirania' al Parlament de Catalunya, cosa que efectivament es va fer.
El segon diu que s'ha de tramitar i aprovar la llei de consultes, sense especificar termini màxim. La llei és a debat al parlament i, per tant, es pot considerar que el procés, en aquest punt, segueix el camí previst.
El tercer punt estableix d'obrir un procés de diàleg amb l'estat i concretament demanar-hi el referèndum. I posa una data límit: el final del primer semestre d'enguany, que s'escaurà diumenge. De moment no s'ha fet. Hi ha qui diu que Mas ho farà al juliol però sense dir ni la pregunta ni la data, cosa certament estranya i molt discutible, atès el redactat del pacte mateix. Però de moment, i en qualsevol cas, seria el primer incompliment.
El quart punt demana de crear el Consell de la Transició Nacional. Si mirem la formulació del text, sembla que a la pràctica haja derivat en la creació de dos organismes, el consell pròpiament dit i el Pacte Nacional pel Dret de Decidir, que es constituirà aquesta setmana mateix. La dinàmica del debat polític i la preeminència que ha anat agafant el parlament justificaria aquest desdoblament.
El punt cinquè diu que CiU i ERC treballaran fins a final d'any per aconseguir les condicions de convocar la consulta en el termini de l'any següent, i amb el famós afegit de la possibilitat d'ajornar-la si les condicions ho demanassen.
I, finalment, el punt sisè diu que es convocarà una consulta perquè Catalunya puga decidir si vol ser un estat dins el marc europeu. Explícitament i clarament.
Aquest és el pacte que CiU i ERC van signar i, amb independència de què en pensem, a l'hora d'analitzar-ne el compliment és això que hem de mirar. I s'ha de reconèixer que majoritàriament s'ha complert. Hi ha hagut la declaració de sobirania, es treballa la llei de consultes i s'ha creat el consell de la transició nacional. Dels sis punts n'hi ha dos que de manera explícita queden per a més endavant i tres, doncs, que s'han complert. De manera que l'atenció, lògicament, és fixada completament en el punt tercer, que és l'únic que avui trontolla.
El president Mas encara no ha demanat autorització al govern espanyol per a fer el referèndum. Hom diu, i insistesc que no sé què hi ha de veritat, que ho farà el mes de juliol. Ja ho veurem. I, siga com siga, a partir de diumenge s'haurà incomplert per primera vegada el full de ruta. Amb independència de la discussió suscitada per l'al·lusió que fa el pacte a la llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, personalment no crec que ningú s'escandalitze gaire si la demanda formal arriba a primers de juliol, de la manera que siga. El problema seria si anassen passant els dies i no arribàs.
Perquè aleshores els dubtes sobre la posició sobiranista de CiU, que per ara només són especulacions, prendrien cos i això canviaria el procés polític engegat. Fins ara, amb el full a la mà, les coses es van fent com s'havien pactat. Que això continue essent així o que entre en una deriva estranya és l'envit que Mas té davant els pròxims dies. I que únicament pot resoldre ell.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015