Opinió

 

<40/169>

Vicent Partal

13.06.2013

Atenció a Cameron, que no parla per parlar

Les declaracions d'ahir de David Cameron s'han de llegir amb lupa. A Londres, davant periodistes de tot el món i sense que ningú no li ho demanàs, va dir que no es podien desatendre les veus d'un país quan parla d'identitat i d'independència --va dir explícitament 'independència'--. I, per si no bastava, després de defensar el diàleg com a forma de debat i el referèndum com a mètode, va aclarir que, és clar, ell no era qui per a explicar això al primer ministre d'Espanya. No va esmentar Catalunya, però no calia pas.


Ho he dit moltes vegades: cap país no farà ni un pas oficial a favor de Catalunya fins que no es proclame formalment la independència al parlament. Seria un gran error de part seua. Però, mentrestant, la diplomàcia s'exerceix a base de converses privades, o ja no tan privades. I sobretot de gests. De gests que podem descodificar i que ens ajuden a entendre què es mou darrere les portes tancades.


Gests com aquest de Cameron o com el de la Unió Europea, setmanes enrere, quan el president Mas va visitar Brussel·les. No pas un, sinó tres comissaris europeus van rebre el president català el mateix dia. Que et reba un, un de sol, és molt complicat. Que et reben tres és un crit per a qui ha d'escoltar-lo.


De mica en mica, van acumulant-se senyals clars de la incomprensió envers l'actitud espanyola de negar-se a acceptar un referèndum d'independència a Catalunya. Europa no vol més maldecaps i sap que la qüestió catalana s'ha de resoldre, i s'ha de resoldre diplomàticament. Si pot ser, amb un acord entre Espanya, Catalunya i, si cal, també la Unió.


Però aquestes darreres setmanes Espanya no tan sols no ha fet cap pas endavant, sinó que s'ha significat en episodis còmics que, tanmateix, alarmen Brussel·les. Com ara negar-se a reconèixer Kossove fins i tot quan Sèrbia el reconeix, o com l'espectacle d'escarafalls i amenaces quan la UEFA acceptà Gibraltar. Les formes del govern espanyol inquieten Brussel·les i les cancelleries europees. Des d'ahir, i gràcies a David Cameron, sabem que el missatge segurament ja ha estat explicitat massa vegades en converses privades amb Rajoy mateix: Cameron no diria això en públic sense haver exhaurit els canals privats. I, per tant, podem suposar que la pressió contra l'immobilisme espanyol ha començat a pujar de to.


Perquè ahir el primer ministre britànic ni va parlar per parlar ni va improvisar. Més aviat sembla que va aprofitar una pregunta al vol per advertir públicament Espanya que el camí a seguir en el cas català és precisament el referèndum que Rajoy no vol fer: 'No es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decidesca.' Més clar, l'aigua.

Mail Obert